Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1954). Poeta, assagista, crític d'art, editor, articulista d'opinió, agitador cultural i traficant d'idees.

És autor d'una obra literària i artística molt rellevant, extensa i interdisciplinària que comprèn llibres de poesia que van des dels títols Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980) i Biathànatos o l'elogi del suïcidi (1982), fins al recull Massa fosca (Poesia 1978-2004) (2004). Posteriorment apareixen els títols Santa Follia de Ser Càntic. A Joan Vinyoli (2005, premi Vicent Andrés Estellés del 2005 i premi Cadaqués - Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica del 2006) i Radicals lliures (2017). Ha publicat un gran nombre de llibres d'art en col·laboració amb artistes com La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventríloc, o la indigestió de la veu (1984), La llengua suspesa (1986), Àfrica (1989), Amor latent: ella era ell (1990), L'art pot morir (1993), Europa (1994), Aqua et tempus (1996), Incendis (1999), Les hores de l'or (2003), Déu, ciència i llibertat (2006) o Per_Cromwell (2018), i llibres d'art i d'estudi com Jordi Benito: idees com a imatges, documents com a obres d'art (2015) o Miró i els poetes catalans (2016), entre d'altres.

Conjuntament amb J.M. Sala-Valldaura realitza els estudis i antologies Les darreres tendències de la poesia catalana (1980) i Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018); amb Daniel Giralt-Miracle elabora l'obra Visualkultur.cat: art, disseny, llibres (2007), i, amb Julià Guillamon, La revolta poètica, 1964-1982 (2012). Vicenç Altaió és autor de la sèrie Tràfic d'idees, una autobiografia sense subjecte que té l'estètica com a moral. La sèrie està composta pels títols Tràfic d'idees (1986), L'escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d'un avantguardista (2000), Els germans. Retrats d'artistes (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués o somnis d'un fill putatiu... (2007), Un sereno en el cementiri de l'art (2011) i Un traficant d'idees a les fronteres de l'art (2013).

En paral·lel a la seva producció literària, Vicenç Altaió desenvolupa una tasca molt important com a curador o director d'exposicions i com a creador i director de les publicacions Tarotdequinze (1972-1975), Èczema (1978-84), Àrtics (1985-90) i Cave Canis (1995-1999). Ha dirigit el centre KRTU Cultura Recerca Tecnologia Universals (1990-2008) i l'Arts Santa Mònica, Arts-Ciència-Comunicació (2009-2013).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Vicenç Altaió.
Fotografies de la biografia de l'arxiu personal de l'autor.
Fotografia de la coberta: © Carles Mercader.