L'ull del gest
El cec

S'ha arrencat els ulls per minvar la ceguesa
ara que l'anhel és nafra i amb la clau al cor
obre l'ull del pany per entrar al domini de la visió.

Dibuixa el vermell ara que té l'ull despullat
del cec llepa la saliva de l'ull peix espia anònim.
No té més llàntia de nit que l'ull del Gest.

Ell que sabia amanyagar el pit i rodar l'ull sexe...

S'abandonà a l'ardor. L'Ardit, el foc que cova
sota l'arbreda de pells la bèstia i el volcà,
pinta l'instint i perd l'hora, guanya l'equivalent.

Estén el llençol i encén el bosc, crema la memòria.
Separa dels cossos la pelvis de l'entrecuix.
Gira el món segons que descobreix el solitari
cos nu ull cec llapis errant en el full desert.

(Del llibre Biathànatos o l'elogi del suïcidi. Barcelona: Llibres del Mall, 1982, dins de Massa fosca (poesia 1978-2004). Palma: Moll, 2004, p. 196)

* * *

Línia regular a l'anhídrid
L'extasiat

Enfront de l'escrivania remordeixo,
remugo i mastego, grato la flegma,
rasco la veixiga, sotrec la sonda,
soscavo el sostremort, el poema,
talment el gest exsangüe de l'autòmat.

Inoït trenc pungent a la lectoria:
el buit per tornar el buit ençà.
Quan ningú sinó jo mateix ni el poeta.
Forn on cou la ploma, xeringa, punxa
el vers, línia regular a l'anhídrid.

Ull aràcnid xucla tinta mostassa repugnant,
atlas mut, jaciment heteròfon, enaiguat.
Granment la infecció l'escamparà la impremta:
el buit, el despús-ahir, el buit.
El poema per a mi també féu l'avern.

(Del llibre Biathànatos o l'elogi del suïcidi. Barcelona: Llibres del Mall, 1982, dins de Massa fosca (poesia 1978-2004). Palma: Moll, 2004, p. 193)