Llegesc el retorn als teus ulls, amor,
amb flors, ocells i espasmes de princeses sense nom.
La vida encara t'amoroseix els somnis i la tremolor
de daina sotmesa dins la fortalesa d'aquell muscle.
Els besllums del peix argentat són incommensurables.
Desordres i sorpreses augmentades el vell zel
pels boscos de llunes virolades.
No vull perdre sense tu l'olor de cap crepuscle.
Les serps regiren vivament les butxaques i treuen
núbils esclats davant les omegues irresoltes.
Tendreses i focs sobreviuran als versos efímers.
El mirall on ara ens retrobem perdurarà
tot proclamant el gest sobirà
amb què compartirem l'anhel.
Sóc sempre amb tu, més enllà de símbols, veus o banderes.
 

* * *

L'AMANT I L'OCCITÀNIA

Cremar tots els marbres del teu rostre
dins una mar fugissera d'incendis
i estimar-te com el millor portent de primavera.
Amant encorralat per filtres i llençols,
viole l'espai d'enfuriades gavines
colpejant els murs i les pedres de l'antiga derrota.
Un pleniluni passa ara el talismà
que ja vam entreveure en algun país llunyà.
L'amor demanarà les seues monedes on els mercaders
elevaren les torres transparents de l'Occitània.
Ara et naixen, entre les sines, llaüts impossibles:
el naufragi que profetitzaren els trobadors d'Europa.