AVUI ESCRIURE AMB DOLOR PROPI
 

Avui escriure amb dolor propi,
encara que siga d'espantosa fam
aferrada a rosegó de pa negre de postguerra,
és ferir salvatgement l'idil·li dels fartons.
Fes-los panegírics i rebràs benediccions
a cabassos, digues-los que els seus fills
són ben trempats, i amaga tot seguit els teus,
perquè no s'espaordisquen en veure les panxetes
inflades pel cuc de l'anèmia;
i així et deixaran que furtes una taronja més,
o que arribes un minut tard al treball.
Ara que l'hora estimada, el vers humil,
els ideals ermitans de somni i dolor,
la primfilada follia en passar la mà
pels corns de marbre, ara que tot això
esdevé anècdotes d'una petita i particular història,
considerem el crit del qui brama
ofegat pel pes d'una gran bota.