Per aquella planura despullada, que travessa el torrent Harraix, sec aleshores, el mercat moresc de Maison Carré em presentava un panorama ben expressiu de la vida d'aquell poble que no conseguirà mai avenir-se al fum de les grans indústries i a la maquinària del cultiu a la moderna.

Era la visió que faltava als meus ulls per a assaborir bé tot el colorit d'aquella terra abeurada de sol i d'aquella raça on era estacionada la història, abans de sortir de la poesia dels campaments de tribu pera entrar en el prosaisme artificiós de les ciutats.

Davall les tendes de lona, els marxants de roba, asseguts damunt la catifa, mercadejaven amb els parroquians, aplegant i desplegant teles de colorins. Desbordaven els paners dels venedors de fruita. Els calderers componien paelles, protegits per tendes quasi negres de sutge.

Constructors d'objectes de terra exhibien escalonades de fusta plenes de gerricons en formes estranyes, pipes de tota casta, plats coberts de pintures i vernís, animalots i figures de delicada imperfecció. I els barbers seien enmig d'un embull de botelles i ribelles brutes, de pedaços i d'objectes d'ús desconegut on s'endevinava tota la cruesa d'aquella enèrgica i primitiva art medecinal. Davant cada tenda, abans d'entrar-hi, els parroquians deixaven, conforme a la costum, les babutxes, per a no profanar amb la pols del camí el trespol domèstic. Els clients dels cirurgians s'asseien davant d'ells, girats d'esquena, i se sotmetien a aquelles cures heroiques que jo contemplava aturat defora, amb ulls ben oberts, sense conseguir rompre ni un instant la tranquil·la indiferència d'aquella gent. El toubib revestia el pentinador al client, li afaitava el cap fins a l'arrel dels cabells, li aplicava damunt la closca nua un tassó o dos de llauna plens de papers encesos, i quan aquella ventosa havia fet el seu efecte ajudada per manipulacions i fregues repetides, venien les escarificacions fetes amb el rasor damunt la pell inflada del cap, i les untures de bàlsams i elixirs, i l'embolicar altre pic, amb molt d'esment, el turbant damunt la closca curada, i el pitjar fortament damunt l'esquena amb el genoll a fi de retornar la força perduda. A les ribelles hi havia gleves i esquitxos de sang, i vàries capses i potets s'omplien de queixals i dents exposats com a anunci...

Jo seguia per un altre vent, i veia llavors l'estesa del bestiar venal, i el formigueig de mercaders i compradors amb tota casta de vestimentes."

(Del llibre Un poble que's mor. Barcelona: Biblioteca Popular de "L'Avenç", 1904, p. 59-61)