TRES TRIFULGUES I UNA VACA, per Maria Dolors Alibés i Riera. «La Gavina», editorial La Galera, Barcelona.

La col·lecció «La Gavina» és de­dicada a la narració original i moderna per a infants que ja troben plaer en la lectura. Els dibuixos de Rita Culla són únicament un bon complement per al triple conte que s’enllaça amb una corda, la de la vaca que el protagonista, el simpàtic Nic, es veu obligat a guardar mentre narra les seves aventures amb tres animals diferents. (És curiós que la paraula triful­gues figuri en tres títols publicats el 1981: un d’Oriol Vergés i un d’Albanell, a més del que comentem). Els tres animals són una mosca (concretament una mosca de Sabadell, que Nic afilla i protegeix en una bossa de plàstic durant tota una excursió, fins que l’allibera  a la seva mateixa ciutat), una oreneta (que ha fet niu a la bicicleta de Nic) i una cuca de llum (que ha de con­vèncer Nic que és una lluerna, perquè ell no l’ha vista de nit). Quan el pagès ve a recollir la vaca, Nic, que ha patit tant es­crivint mentre aguantava la cor­da, s’assabenta que a la vaca li agraden els contes.

DÍAZ-PLAJA, Aurora: «Llibres per a infants i adolescents». Serra d'Or. Barcelona, Any XXIV, núm. 274-275 (1982, juliol-agost), p. 68-72.

***

A finals dels anys setanta, com a reacció davant el realisme dominant i sota la influència de les propostes de Rodari, alguns autors publicaren un grapat d'obres que podem incloure clarament en el corrent del nonsense o absurd. És el cas de Joles Sennell i de Miquel Obiols. Llibres d'humor i de fantasia, amb molta acció de caràcter rocambolesc i que destacaven per les innovacions formals, el joc amb les estructures, el llenguatge i l'estil. [...] Aquest corrent mai no s'ha desenvolupat excessivament, però diversos autors el segueixen conreant. Entre els més prolífics i de més acceptació entre els lectors podem citar M. Dolors Alibés (Contes per a l'hora de les postres, 1988; Un goril·la sobre la taula, 1992; Monstre busca monstra, 1994) i les aportacions de Teresa Duran (A les fosques, 1989) i Empar de Lanuza (Aventura d'una desventura, 1985).

VALRIU, Caterina: Imaginari compartit: estudis sobre literatura infantil i juvenil. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Palma: UIB, 2010, p. 89.

***

Què en queda de la quarantena d’obres per a infants i joves que va escriure? Quantes en podem trobar al mercat encara? A quantes escoles es llegeixen i es difonen obres seves? Us he de dir que no he sabut trobar cap títol seu que encara fos en catàleg, que no hagi estat descatalogat. I això que en té una bona colla que no han perdut gens d’actualitat, i això que és una mestra de la paròdia, ara que està tan de moda. Estic segur que n’hi ha uns quants que poden ser bones lectures per als nostres infants i joves: des del reconegut en el seu moment Com es fa un còmic?, il·lustrat pel popular dibuixant Jan; passant pel divertit Jasolina, vista Fina, el tendre Boira a les butxaques, l’esbojarrat L’enrenou del 49, centrat en el món de l’edició, escrit a quatre mans amb la també escriptora de LIJ i experta en coaching Elena O’Callaghan, i tants i tants altres. Si ha passat això amb l’obra literària, val més no parlar de la periodística. Pensar en reculls o antologies d’articles seus a l’Avui, a El 9 Nou, Regió 7… encara és més utòpic. No ajudem a fer més fondo el pou de l’oblit; fem que els nostres infants i joves, i també els grans, només faltaria, coneguin una obra massa injustament oblidada. Recuperem la M. Dolors Alibés.

MARTÍ I BERTRAN, Pere: «Deu anys sense M. Dolors Alibés». La Fura. 21 de novembre de 2019. [enllaç]