Pep Albanell i Tortades neix a Vic (Osona) el 25 de desembre de 1945. Ben aviat, però, quan té quatre anys, la família es trasllada a la Seu d'Urgell. Aquest canvi i les dificultats d'adaptació que li ocasiona marquen la seva infància i la seva adolescència. L'autor recorda aquells anys com una mena de naufragi personal:

"I allà, al peu del Cadí, vaig créixer una mica com un nàufrag abandonat a la seva pròpia sort en territori desconegut i hostil. Però el vaig poder dominar i de tot plegat me'n va restar un esperit fantasiós i una mica llunat, una certa tendència a la solitud, i una insubornable afecció al subgènere de la gent perduda en la immensa mar blava. I un paisatge de muntanya que no el sabria canviar per cap altre".

En aquest ambient urgellenc, s'inicia en el plaer de la lectura i es converteix en un lector voraç de llibres fantàstics que li permeten allunyar-se de la realitat. La lectura quasi convulsiva de novel·les de nàufrags (n'arriba a llegir més de trenta o quaranta) va configurant en el jove Albanell tota una simbologia al voltant de la figura del personatge aïllat que ha d'aprendre a superar la seva situació a partir de l'esforç personal. Aquests referents literaris, juntament amb l'anècdota biogràfica del canvi de residència, suggereixen, anys més tard, la trama d'El nàufrag de les muntanyes (1993), la història d'un noi perdut en la immensitat dels Pirineus que aconsegueix sobreviure gràcies a l'enginy, l'instint i l'esforç.

La seva infància està envoltada d'històries. A més a més de les lectures, compta amb la presència de la seva àvia, que gaudeix explicant-li relats de temàtica ben diversa. El lligam sentimental que de ben petit estableix amb aquest tipus de literatura ha condicionat el seu interès cap a les narracions de tradició oral. Fins i tot, durant una època recorre diverses poblacions per tal de recopilar les llegendes i els contes que s'hi expliquen.

Comença a escriure els primers relats als dotze anys, en els quals no pot faltar la temàtica dels naufragis. També reflecteix en alguns poemes les seves primeres experiències amoroses. Dels escrits inicials, en destaca una novel·la en tres volums (Se empieza a vivir a las siete), que respon a l'època del realisme històric. En aquella època, estudia al matí i a la tarda treballa en una fàbrica. La ficció reflecteix la seva pròpia experiència: la sensació plaent de començar a viure quan s'acaba la jornada laboral.

Viu dos anys a Madrid, durant els quals estudia uns cursos de periodisme. Passat aquest temps, es trasllada a Barcelona, on estudia Filosofia i Lletres i es va integrant en l'ambient cultural de l'època:

"Perquè Pep Albanell forma part d'una generació influenciada pels hippies, Bob Dylan, els Beatles, el Maig del 68 i l'existencialisme, que va haver de viure en el marc de la repressió franquista. Se'l considera un dels components de la Generació dels Setanta, una generació preocupada per la resistència catalana i la militància cultural" (M. Biosca).

Des de les primeres experiències narratives, la seva vocació literària es va consolidant i, als dinou anys, ja té la intenció de buscar-hi una sortida professional. Instal·lat definitivament a Barcelona, compagina la voluntat d'escriure amb diverses tasques editorials i, posteriorment, troba feina en una caixa d'estalvis. Comença a publicar el 1972, adreçant-se al públic adult. Quan ja té al mercat tres o quatre publicacions, el seu amic Carles Senpau li fa veure la necessitat de publicar per als nois i per a les noies ja que, en aquest moment, la literatura infantil i juvenil necessita noves aportacions de qualitat.

D'aquesta complicitat entre els dos amics sorgeix, escrit conjuntament, Un llibre amb cua (1983, traduït al castellà amb el títol En el corazón de la sierra). Es tracta d'una novel·la de to realista que li aporta l'experiència d'adreçar-se al lector jove. El llibre el signen amb el pseudònim de Joles Sennell, nom sorgit de la barreja de JOsep AlbaNELL i CarLES SENpau.

La guia fantàstica (1977) és el seu primer llibre com a autor en solitari, adreçat al públic infantil i signat amb el pseudònim de Joles Sennell, pseudònim utilitzat per Pep Albanell per a signar bona part dels llibres dirigits a infants i a joves. Aquesta dualitat que ha mantingut en la seva creació ha estat talment com una disfressa que li permet interpretar el paper d'autor que escriu per als més petits i diferenciar-se del que ho fa per als lectors adults.

La personalitat literària d'Albanell ha trobat una tercera identitat que s'amaga darrere del col·lectiu d'escriptors Ofèlia Dracs. Aquesta denominació és inventada pel mateix Albanell i recull les inicials dels membres fundadors: Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler. Albanell promou la creació d'un conte eròtic per part de cada un dels autors i els aplega en el recull Deu pometes té el pomer (1980), amb el qual guanyen el premi de novel·la eròtica La sonrisa vertical (1979). Sota aquest nom ha publicat posteriorment altres obres com Lovecraf, Lovecraf (1981), Negra i consentida (1983) i Essa efa (1985).

Ha compaginat els seus llibres amb la col·laboració constant en revistes infantils com Cavall Fort, Rodamon i Tretzevents. Ha participat en l'elaboració de llibres de lectura d'editorials dedicades a l'ensenyament, com Barcanova, Onda i Casals, i ha escrit també guions per al cinema, la ràdio i la televisió.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut un nombre important de premis literaris: el Víctor Català 1972 pel recull de narracions Les parets de l'insomni; el Sant Jordi de novel·la 1974 per Pinyol tot salivat (publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental); el Joaquim Ruyra 1976 per El Barcelonauta; el CCEI 1978 per La guia fantàstica, obra que, el mateix any, és distingida com a llibre d'interès infantil.

També ha rebut el premi de Crítica Serra d'Or 1978 per Ventada de morts; el de Crítica Serra d'Or 1980 per L'estel de colors; el Ciutat d'Olot 1980 per Ara us n'explicaré una; el de Crítica Serra d'Or 1981 per El núvol de la son, i el Folch i Torres 1981 per En Pantacràs Xinxolaina. El 1981 forma part de la llista d'honor de l'IBBY per Ara us n'explicaré una. L'any següent, per la mateixa obra, forma part de la llista d'honor del premi Andersen, el més important dins del gènere de la literatura infantil i juvenil. El 1983 rep el premi de la Generalitat per El bosc encantat i el 1986 el de Crítica Serra d'Or per El llapis fantàstic.

L'any 1990 guanya el Premio Nacional de literatura infantil amb l'obra La rosa de Sant Jordi; el de novel·la curta Manuel Cerqueda Escaler 1998, atorgat pel Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra, per Zoofília, i el Sant Carles Borromeu de contes i narracions del mateix any, lliurat la nit literària andorrana, per Una mica de mort.

Un dels seus èxits més notables ha estat la novel·la Ventada de morts (1978), celebrada tant per la crítica com pel públic en general. La seva dedicació a la literatura infantil l'ha dut a obtenir un gran reconeixement popular entre els lectors i les lectores, alhora que les seves obres han estat un remarcable èxit de vendes, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Al llarg de la seva producció literària, formada per més d'una seixantena de publicacions, ha anat combinant la narrativa juvenil amb obres per a adults com Si fa no fa, fals (1975), Els ulls de la nit (1989) i Una mica de mort (1999), entre moltes altres.

El 2013 rep el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.