Lluís Albalate i Guillamón neix a Vilanova i la Geltrú el 1916, «el 15 d’octubre, un diumenge, a la una de la tarda, a Vilanova, al carrer de les Tires. Era, doncs, el temps de la verema. Tot el Cap de Creu era un cup on fermentaven els sucs dels raïms acabats de tallar», fill d’un matrimoni d’origen castellonenc i camperol. La seva infantesa transcorre en aquest entorn que el marcarà profundament, i també la seva obra: alguns personatges de la Vilanova d’aquell moment, com el pintor Joaquim Mir, la casa del qual freqüentava, apareixeran en les seves proses.

El 1933 ingressa al Seminari de Barcelona i l’any següent, es matricula a la Facultat de Filosofia, a la Universitat de Barcelona. El 1935, però, es desplaça al noviciat de la Companyia de Jesús a Bollengo (Itàlia), on passarà el període de la Guerra Civil espanyola continuant els estudis. Torna a l’Estat espanyol el 1939, al monestir de Veruela (Saragossa). D’aquest any data la seva primera obra, Roser tempestejat.

Entre 1941 i 1943 acaba els estudis de Filosofia, i d’aquest any al 1947, moment en què deixa la Companyia de Jesús, és professor de grec, llatí i italià al Col·legi de la Companyia a València, ciutat on residirà la resta de la seva vida i on fundarà la Casa de Catalunya.

Aquell mateix any reorienta la seva carrera professional per dedicar-se al comerç, des d’on transformarà un fulletó comercial en la futura revista La Semana Vitivinícola. A partir d’aquí, la seva vida professional es lligarà cada vegada més al món del vi, amb la fundació d’una empresa de maquinària per al sector, o la fundació de la Unió Internacional d’Enòlegs, de la qual és secretari general.

La seva carrera d’escriptor és molt àmplia, en català i en castellà, però de difusió i abast limitats; molta resta inèdita o es troba en autoedicions de poca tirada. Tot i la mencionada obra, la primera publicació és En soledad, de 1959, però el gruix de la producció arrenca a partir dels anys vuitanta. De poemaris, destaquen Poemas (1982), Les hores (1990) i La nit: plenitud de llum (1993). També és prolífic autor de prosa, com ara Cap de Creu (1988 i 1993) i Arran de mar (1992), així com les seves col·laboracions al Diari de Vilanova i L'hora del Garraf. Finalment, destaca la seva producció d’obres de temàtica religiosa i estudis com ara Manuel de Cabanyes: Apuntes (1988).

Mor a València el 28 d'agost de 2008, als 91 anys.