—Vostè retrata la societat catalana amb ironia però alhora amb compassió. ¿És el to amb què es mira la vida?
—A la meva edat, sí. Tinc més de 65 anys i ja estic de tornada de moltes coses. Per això em miro el món com si estigués observant una obra de teatre. En el fons dels fons, crec que actualment estem vivint en un món de bojos, on la gent s'atabala per coses absurdes i es fan guerres que no tenen cap sentit. Davant d'això, tinc dues opcions: o viure constantment emprenyat per l'estupidesa general o mirar-me la realitat amb ironia i una certa compassió. Ara sembla que qui no fa un creuer, no va a esquiar o no té una segona residència, no és una persona completa.

—Les històries que aplega al llibre provenen de l'observació d'aquest món que compadeix. ¿Estan basades en la vida de persones que coneix?
—En principi, sí. De vegades són la suma d'aspectes de diverses persones que conec. I si no estan basats en persones reals, són personatges que realment podrien existir. Si el lector no es reconeix en algun dels personatges, segur que hi reconeix alguna de les seves amistats. Aquesta és la gràcia de la novel·la.

— Al seu llibre menciona Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Narcís Serra...
—És que no podia ser d'una altra manera! Una història que té lloc a l'any 2000 i que vol retratar la societat catalana de finals del segle XX, havia d'incloure'ls per força, sobretot tenint en compte que el món de la política és un dels temes de la novel·la.

—Quan al llibre es refereix a la política, aquesta no hi surt gaire ben parada...
—A Pastís de noces faig crítica de la política competitiva, és a dir, de les lluites internes dels partits polítics. D'altra banda també hi reflexiono sobre la solitud del poder, sobre com la política representa una càrrega que t'aïlla de la resta del món. Els polítics tenen ànsies de poder, però no s'adonen que aquest és una maledicció.

—A la nota de l'autor del final del llibre hi explica que per documentar-se va anar a una empresa d'organització d'actes per demanar el pressupost d'una boda per a 250 convidats. És cert?
—Mira, jo faig cara de ric, de persona seriosa. Aprofitant-ho, vaig anar a una agència amb el pretext que volia casar una filla i fer una celebració d'una certa categoria. Ens vam estar un parell d'hores decidint el lloc, la berlina, les flors, el menú, la música... Em van fer un pressupost que rondava els tretze milions de pessetes i amb l'excusa que després de Nadal en parlaríem, me'n vaig anar. A principis de gener em van trucar i em vaig haver d'inventar que ho sentia molt però que la meva filla ja no es volia casar.

—Els deu haver enviat un llibre per compensar-los l'esforç!
—I tant! Dedicat i amb una carta on els ho explico tot.

—Per cert, un casament de tretze milions de les antigues pessetes és caríssim!
— Sí, però és que suposava que la meva filla es casava al castell de Sant Marçal, el mateix on es va casar l'Arantxa Sánchez-Vicario! No era el casament d'una marquesa, però gairebé!

— Ha escrit una novel·la de 500 pàgines en nou mesos i, en set anys, porta publicats nou llibres. Creu que escriu molt ràpid?
—Depèn de com t'ho miris. Jo sóc el senyor sense (sense cotxe, sense televisor, sense ordinador ni Internet, sense segona residència, sense mòbil...) i per no tenir, no tinc ni nòvia: sóc un amant en atur. Per tot plegat tinc molt de temps per dedicar-me a escriure i a més tinc la constància d'escriure cada dia, fins i tot els caps de setmana.

—Coneixent-lo, segur que ja està escrivint una nova novel·la...
—Tinc un parell de llibres que ja estan acabats i que esperen editor, n'estic escrivint un altre i prenc notes per a un quart, que es titularà Wagons-Lits.

—Del nou llibre que escriu, ens en pot avançar alguna cosa?
— És la història d'un home de 66 anys que s'enamora d'una noia de 25 perquè li recorda el seu primer amor, que va ser una història frustrada. El protagonista s'autoenganya dient-se que el que vol és protegir la noia, però el que realment persegueix és endur-se-la al llit. La gràcia és que el protagonista està inspirat en un amic meu.

(Lourdes Domínguez: "Joan Agut: narrador", Avui. "Cultura", 5 de febrer de 2004)