Joan Agut neix al barri de Sants de Barcelona el 29 de novembre de 1934. Tercer fill d'una família de petits comerciants, va a l'escola Nostra Senyora de Montserrat i Sant Francesc Xavier, d'Hostafrancs fins que és expulsat als tretze anys. Escriptor i crític literari, però però també exerceix oficis ben diversos. Així, fa de peixater al mercat d'Hostafrancs fins als vint-i-cinc anys, i després, el 1959, crema les naus i marxa a París, tot seguint els exemples de Hemingway i d'Henry Miller. En aquesta ciutat viu un parell d'anys fent de tot, temps en què comença a prendre força l'opció artística.

En tornar a Barcelona obre una llibreria i entra en contacte amb l'univers més material dels llibres. Aquestes noves relacions el porten cap al món de l'edició, on treballa durant més de 35 anys. S'ha d'esmentar en aquest sentit la seva tasca a l'editorial Bruguera (1953-1973) —obre una línia d'edició en català— o a l'editorial Edhasa (1977-1979). Més tard crea l'editorial Barcanova (1990-1994) i, amb posterioritat, ja com a propietari, funda l'editorial Thassàlia (1995-1997). Però la seva dedicació als llibres no li impedeix ser conseller delegat d'El Correo Catalán ni militar activament per la recuperació de l'espai polític catalanista, com ara durant la seva etapa al Front Nacional de Catalunya.

Una vida plena i intensa que fa el 1997 un tomb significatiu. L'editor que tant s'ha preocupat pels llibres dels altres comença aleshores la seva carrera d'escriptor. Tot i que Columna li havia publicat el 1995 un llibre de contes, El dia que es va cremar el Liceu, es pot dir que el gran moment de Joan Agut posa la primera pedra el 1999 amb la novel·la Rescatats de l'ombra. Des d'aleshores han vist la llum narracions i novel·les que han aportat nova saba a la literatura realista en llengua catalana.

D'entre els seus llibres destaquen L'arbre de la memòria, un joc literari que ens planteja les incògnites que ens pot portar el destí, amb el tema de dos amics músics que viatgen a l'Alemanya dels cinquanta per a compondre una òpera. Guanyadora del premi Pin i Soler del 2001, ha estat una de les seves obres més celebrades. I va ser així fins a la publicació de Pastís de noces, un autèntic tour de force narratiu que guanya el premi Carlemany i que ha rebut l'aplaudiment de crítica i lectors. De Pastís de noces ha escrit el crític Joan Josep Isern que "ens va dibuixant una amplíssima panòplia de personatges —cadascun amb la seva pròpia història d'il·lusions i secrets, d'èxits i de renúncies— que, vistos en conjunt, configuren un retrat bastant plausible del que ha estat la societat catalana del darrer quart de segle."

Però de la seva obra també formen part llibres menys ambiciosos que, tot i això, resten entre els intents més reeixits d'establir una narrativa de tall realista que fa per transmetre els ambients i els personatges de tota una època. Així, hi ha obres com La Via Làctia (2001), evocació de la primera postguerra a través dels ulls d'un nen, o Matadors i cia (2003), relats sobre el tema de l'assassinat. Totes dues suposen originals propostes al voltant de temes clàssics de la literatura. La seva última novel·la Wagons-Lit es publica l'any 2007.

En la seva tasca com a crític s'han d'esmentar les seves col·laboracions al diari Avui.

Mor a Caldes de Montbui el 6 de novembre de 2011.