De la totalitat de l'obra publicada per aquest prolífic autor, destaca l'èxit espectacular de La casa sota la sorra. Publicada per primera vegada el 1966, ha arribat a generar una col·lecció d'aventures que ha enganxat diverses generacions de nois i noies. Aquest públic lector és qui realment podria explicar el secret de l'èxit d'aquestes aventures i de la popularitat del seu protagonista, en Pere Vidal. El mateix autor reconeix que en desconeix el motiu: "Moltes vegades m'he preguntat quin és el secret que ha fet que La casa sota la sorra tingui set vides com els gats. Ni jo mateix, que sóc el pare de la criatura, no ho sabria dir. I m'agradaria que algú m'ho aclarís [...]" (Amb J.M.Madorell. La casa sota la sorra, 3a ed. Barcelona: Unicorn, 1987).


Edat de lectura

Aquesta intrigant novel·la d'aventures, per la seva temàtica i nivell de llenguatge, és una bona lectura per als nois i les noies a partir de 14 anys.


Argument

En Pere Vidal, un barceloní de vint-i-set anys, troba feina a partir de la lectura d'un misteriós anunci al diari. Un seguit de contactes telefònics el posaran en relació amb uns desconeguts i amb un seguit de pistes que suposaran l'inici de la seva aventura.

Després d'un accidentat i emocionant recorregut a través del Caire i les terres del Nil, el protagonista arriba a la casa sota la sorra, seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts. Aquesta organització està dirigida pel malèvol arqueòleg alemany Timoteus Wander (el senyor Ti), el qual farà tots els possibles perquè en Pere Vidal no en pugui escapar.


Tema

A través dels diversos escenaris africans pels quals es va desenvolupant l'acció (Alexandria, el Caire, Khartum...), el relat ofereix una riquesa d'informacions sobre diversos pobles i cultures que poden ser el punt de partida d'un treball interdisciplinari amb l'àrea de ciències socials (l'arqueologia, la colonització, la discriminació racial, les expedicions científiques, les característiques de la població en els diversos continents, les cultures i els costums dels pobles d'Àfrica, el tràfic il·legal d'armes i d'alcohol, etc.).

Les actituds a vegades contraposades dels protagonistes al voltant d'aquests temes poden donar lloc a treballar valors com la solidaritat, el respecte cap a la diferència i l'interès per la cultura pròpia i la dels altres.


Estructura

El relat queda clarament estructurat en tres parts, que es corresponen amb la introducció, nus i desenllaç, de manera que permet treballar amb els alumnes l'estructura d'una novel·la d'aventures i del text narratiu en general.

A la introducció es descriu l'heroi, el seu entorn i els primers contactes amb l'organització (Examen d'ingrés i El Caire i el Nil). El nus de l'aventura està format pels capítols agrupats sota el títol La casa sota la sorra i, finalment, el desenllaç es va apropant al llarg dels capítols agrupats a La fugida i El destí, però, era a l'Àfrica.


Personatges

El protagonista de la novel·la és en Pere Vidal (es fa passar per Peter Whitel a l'inici de la història). Com en totes les novel·les d'aventures, és un tipus d'heroi les qualitats humanes del qual evolucionen al llarg de l'aventura. Fill d'un barri obrer barceloní, el mateix autor el caracteritza com a indolent, indisciplinat, desordenat, amb ganes de fer el viu i de viure amb l'esquena dreta.

El seu company de viatge és el negre Henry Balua, el qual, contràriament als tòpics presentats en les novel·les d'aventures clàssiques, no serà l'indígena ingenu i meravellat per les qualitats de l'heroi blanc. En aquest cas, el negre és el llest, l'íntegre, el treballador i l'espavilat. Home de principis, defensor de la gent del seu país, es troba casualment amb l'heroi i hi estableix una profunda amistat, després d'aclarir les intencions d'en Pere. En Pere i l'Henry se salven la vida mútuament en diverses ocasions, però, finalment, és en Henry Balua qui guia l'heroi pel bon camí.

Els perills als quals l'heroi s'haurà d'enfrontar tenen l'origen en el personatge malèvol del senyor Ti, el cap de l'organització. És un home panxut, tèrbol, sense cap mena d'escrúpols que, per més esforços que faci i enginys que posi en joc, no arriba mai a vèncer els propòsits del Pere i de l'Henry.

Al seu voltant hi ha una extensa galeria de personatges secundaris (els indígenes, els col·laboradors del senyor Ti, la família d'en Pere, etc.) que aniran evolucionant i enriquint-se en altres novel·les de l'autor. Per exemple, Hans, l'alemany que treballa a les ordres del senyor Ti a la ciutat sota la sorra i que ja aquí s'insinua que no és del tot dolent, acabarà en successives històries com a col·laborador de les empreses d'Henry i Pere.


Suggeriments didàctics

1. L'estructura del llibre presenta tres parts ben diferenciades, cadascuna de les quals agrupa diversos capítols. La lectura selectiva dels títols d'aquests pot ser una activitat d'anticipació lectora. Els noms dels protagonistes i dels escenaris on es desenvolupa l'acció són prou suggeridors per motivar per ells mateixos l'interès del lector cap a la història.

2. Al llarg de l'aventura, sorgeixen diversos entrebancs que posen a prova l'enginy dels protagonistes. Els lectors també poden inventar els seus propis ensurts i treballar la formulació d'hipòtesis: què passaria si...?

3. Abans de llegir els capítols finals, podem aturar la lectura de la història per tal d'elaborar diferents camins que podria emprendre l'heroi segons el que decideixi fer.

4. Tot i que en una novel·la d'aventures l'acció és l'element més destacat, al llarg del viatge que realitza l'heroi trobem descripcions molt precises pel que fa a l'escenari i l'ambient del relat. Les descripcions del paisatge de la selva africana i dels animals que hi habiten donen lloc a fragments molt significatius. Una selecció d'aquests elements del paisatge africà i dels animals pot suggerir diverses activitats d'aprofundiment del text descriptiu, tant oralment (lectura dels fragments) com per escrit (recreacions seguint l'estil de Joaquim Carbó). Per exemple, trobareu textos d'aquest tipus a les pàgines 33, 45, 121 i 126.

5. La recompensa en aquesta aventura no és material. L'heroi consolida la seva amistat amb Henry Balua, ajuda el poble sudanès i troba nous motius per a encaminar la seva vida lluny de la ciutat on viu la seva família. La comparació entre la manera de ser d'en Pere a l'inici i al final de l'aventura pot ajudar a constatar aquesta evolució i a formular hipòtesis sobre els motius que han provocat el canvi d'actitud en l'heroi.

6. El llenguatge que utilitza Carbó és àgil i, alhora, molt ric. Al llarg de la lectura, els alumnes poden anar marcant les expressions i frases fetes que els resultin més xocants, per tal de caracteritzar l'estil de l'autor. Per exemple: "havia corregut de la Seca a la Meca i les Valls d'Andorra (p. 7); s'havia quedat amb un pam de nas (p. 9); ser el rovell de l'ou (p. 27); sortir amb un ciri trencat (p. 44); escampar la boira (p. 61); que ens vagin al darrera amb un flabiol sonant" (p. 133), etc.

7. Un dels molts atractius d'aquesta sèrie és el to humorístic que l'autor sap entrellaçar amb les aventures narrades. Els lectors poden enumerar i analitzar-ne alguns: els tics d'alguns personatges, el llenguatge utilitzat, les opinions del narrador, etc.

8. La comparació d'un mateix capítol del relat a la novel·la i al còmic ajuda a analitzar els elements característics del llenguatge del còmic (per exemple, l'Examen d'ingrés): la utilització dels globus, els elements no lingüístics, els plans, la selecció de les escenes més representatives... Les escenes de la persecució final (capítols 4, 5 i 6 de la tercera part) permeten comparar els recursos de la novel·la i del còmic per a explicar una situació en la qual l'acció és ràpida i l'emoció arriba al seu punt més alt.

9. Després de la lectura del llibre, el mateix alumne pot fer el pas de novel·la a còmic a partir d'un capítol significatiu. Per exemple, la lectura del capítol en què en Pere troba l'Henry, "Henry Balua entra en escena", és molt adient per adaptar l'acció en forma de vinyetes de còmic.