Jordi Mas va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1972. Va cursar la Llicenciatura de Traducció i d’Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona amb el català, l’anglès i el japonès com a llengües d’especialitat. Aquest període formatiu va incloure una estada d’un any a la Universitat de Salford, al Regne Unit, i una d’un any i mig a la Universitat de Sophia, al Japó.

Havent tornat d’aquest país asiàtic, va cursar el Màster de Traducció i d’Interpretació a la mateixa universitat. El seu treball de recerca va consistir en la creació d’un corpus de textos literaris en llengua catalana que eren resultat de la influència de la literatura japonesa. Posteriorment, part de la seva recerca com a estudiós ha partit de l’anàlisi d’aquest corpus.

L’any 1997, un cop finalitzat el Màster, va tornar al Japó per treballar durant dos anys al Govern de la Prefectura de Mie com a coordinador de relacions internacionals, un càrrec que, a la pràctica, consistia a fer traduccions i interpretacions d’enllaç i dur a terme tallers i xerrades relacionats amb la cultura espanyola per a grups de població de totes les franges d’edat.

En tornar del Japó, va començar a impartir classes a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la mateixa universitat on havia cursat els estudis i a treballar com a traductor autònom. Paral·lelament, va començar a preparar la seva tesi doctoral, un estudi dels haikus de Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit, que van ser els dos primers autors a conrear aquesta forma en català. La tesi, defensada el mes de juny de 2002, va aparèixer en forma de volum l’any 2004 amb el títol Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku. A partir d’aquell any, ha publicat regularment articles acadèmics sobre l’ús de les formes japoneses per part dels poetes catalans i la traducció literària en català, així com també de temes relacionats amb el transvasament intercultural entre els països asiàtics i altres zones del món.

Com a traductor, durant uns anys es va dedicar intensament a la traducció per al doblatge de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya, com ara Shinchan, Yuyu Hakusho, els defensors del més enllà, Slam Dunk o La Màgica Doremi. L’any 2005 va publicar la seva primera traducció literària al català, la del clàssic japonès anònim Contes d’Ise, i posteriorment ha anat donant a conèixer altres clàssics d’aquella literatura en català: el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki (2009), l’antologia de Fujiwara Teika Cent de cent. Hyakunin isshu (2011), L’estret camí de l’interior, de Matsuo Bashō (2012), la Crònica de la cabana, de Kamo no Chōmei (2014) i Tres veus lligades a Minase, de Sōgi, Sōchō i Shōhaku (2017). En aquesta faceta de traductor ha rebut els premis Vidal Alcover de Traducció per la proposta de versió catalana de L’estret camí de l’interior i els premis Jordi Domènech de Traducció de Poesia (2017) i Cavall Verd-Rafel Jaume de Traducció de Poesia (2018) per Tres veus lligades a Minase. També ha traduït literatura contemporània: diverses obres de Haruki Murakami, com ara la trilogia 1Q84 (2011), El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge (2013) i De què parlo quan parlo d’escriure (2017), la novel·la curta L’escopeta de caça, de Yasushi Inoue (2018) i els assaigs La il·lusió documental, del fotògraf Takuma Nakahira (2018).

Com a poeta, es va donar a conèixer amb Autoretrat amb esfinx (2008) i Horus al desert (2007). Posteriorment ha publicat Sema (2019, Premi Senyoriu d’Ausiàs March), Febrer (2015, premi Octubre de Poesia-Vicent Andrés Estellés), El crit i l’eco (2016), La destral del vespre, l’aixada de l’alba (2018) i Brida (2019).