Margarit.
A les darreries de l'any 1930 hi havia a la Presó Provincial de Lleida un detingut, el qual complia una llarga condemna per homicidi.
El mestre de l'escola que funcionava a dins d'aquell edifici, antic professor meu, m'havia explicat que l'havien traslladat allí des d'un poble de la muntanya, i que, sense parlar mai amb ningú, es passava els dies en un racó de la cel·la dominat tothora per una impressió de terror, com una bèstia acorralada.
Havia estat el pastor d'un mas perdut entre les muntanyes, i ningú no sabia d'ell altra cosa sinó que matà un dia el fill de l'amo perquè aquest s'havia venut el mas i els ramats i volgué treure'l de casa.
Vaig provar de reconstruir la seva història amb els escassos elements amb què comptava i ajudat una mica per la fantasia, i pocs anys després, en una de les cambres de treball de l'Ateneu Barcelonès, vaig escriure d'una tirada aquesta novel·la de joventut, que he anat guardant entre els meus papers fins avui que em decideixo a publicar-la.
(Pròleg de l'autor, 1959)