Tres són els amors de Rosalba Carriera: un home, Felice; una dona, Valeria; i l'art de la pintura. En quin ordre? Escoltem-la, perquè ella mateixa ens ho explica des de Venècia en un dietari que va d'octubre a novembre de 1753. Som a la Venècia encara orgullosa del XVIII, però ja amenaçada de ruïna. Els amors de Rosalba són apassionats i difícils; són contraris i necessaris. Ella els va viure en secret mentre s'acomplia el seu somni: retratar la noblesa d'Europa. A la tarda de la seva vida, Rosalba Carriera, amb la corona de llorers que moltes vegades es posava, ens escriu la seva glòria amb una desesperada resistència a la mort.