Va ser als vuit anys quan el delicat Màxim Zuloaga Brickman va comprendre els avantatges d'estar primer malalt i després convalescent: no haver de fer cap esforç físic, rebre contínues atencions per part de tothom i, en definitiva, tenir tot el temps del món per deixar volar la imaginació. Però el que Màxim començava a descobrir de debò en el seu estat era la sensualitat que desprenien tots aquells que l'envoltaven, un erotisme que també es reflectia en les nombroses pintures que omplien la casa. Des del metge que l'auscultava fins a la mateixa mare, passant pel professor particular, la minyona entremaliada i l'amic que el visitava, un univers de possibilitats es va obrir gràcies a la peresa dominant en la vida de Màxim.