Adriana és elàstica, felina, perfecta. La vaig conèixer a Galícia, abans que arribés a la meva ciutat a fer-se càrrec d'una herència, l'herència de Laura, a qui creia escoltar mentre Ramona vigilava els esperit de la casa, que no fessin mal a la forastera A Adriana i a mi ens agradava El cel sobre Berlín, entràvem al Club dels poetes morts i ens miràvem amb un somriure El Gòlem i el cicle de Bela Lugosi. Ella, finalment, va comprar a Venècia un gravat de Giambattista Piranesi, sobre qui volia escriure una novel.la que no va tenir temps de començar.