Ramon Vinyes (Berga, 1882 - Barcelona, 1952). Dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor. La seva vida transcorre entre Barcelona i Barranquilla, Colòmbia.

A Colòmbia es considera una figura essencial en el desenvolupament cultural del país, per la seva labor de dinamització cultural, principalment al capdavant de la revista Voces (1917-1920). Reuneix al seu voltant figures tan importants com Julio Gómez de Castro, León de Grieff, Vicente Huidobro, Germán Vargas i Gabriel García Márquez, que l'homenatja en la seva novel·la Cien años de soledad on apareix amb el nom de "sabio catalán", "el hombre que lo había leído todo".

A Catalunya estrena una vintena d'obres teatrals, com ara Al florir els pomers (1910), Qui no és amb mi... (1929), Peter's Bar (1930) i Comiats a trenc d'alba (1938), i publica el recull de prosa poètica L'ardenta cavalcada (1909). Es manté molt actiu com a crític, teoritzador i polemista teatral, i defensa un teatre modern i compromès amb el seu temps. Col·labora en els principals diaris de Barcelona, on publica crítica literària, narracions i poemes propis. També publica, a Mèxic, el recull de narrativa breu A la boca dels núvols (1946).

Després de la seva mort i durant molts anys, és pràcticament ignorat a Catalunya, al contrari que a Colòmbia, on sempre ha gaudit de reconeixement. Només a partir de la tasca de crítica i divulgació d'alguns estudiosos, i de la celebració del centenari del seu naixement a Berga, rep l'interès i el reconeixement que es mereix. A partir de finals de la dècada de 1980 s'edita, en molts casos per primera vegada, la seva obra, i diversos crítics n'elaboren interessants estudis que situen, finalment, el seu nom dins la història de la literatura catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Josep Miàs.
Fotografia del pòrtic: © Fons Ramon Vinyes, propietat de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.