Comentaris d'obra
"Ramon Vinyes esdevingué un dramaturg incòmode en l'escena del seu temps. Poc adaptable a renúncies ètiques i estètiques, fou un extemporani indòmit, un teòric excel·lent i un crític implacable. Amb aquests mèrits tan insòlits, no és estrany que la trajectòria dramàtica de Vinyes es mogués als marges de l'escena professional i només de tant en tant accedís als escenaris. La seva aposta per un teatre que combinava estridències estètiques amb estils heteròclits i lirismes savis l'estigmatitzà a tort i a dret com un outsider insubornable i, per dir-ho amb paraules de Prudenci Bertrana, 'un poeta que escrivia en prosa obres teatrals antiteatrals'. Si els vents estètics hegemònics que el Vinyes polemista blasmà amb contundència li bufaren en contra, les diverses conjuntures històriques que li tocà viure tampoc no ajudaren, ni poc ni gaire, a consolidar la seva presència en l'escena catalana, fins a convertir-lo en un dramaturg marginal o -a l'exili- clandestí."
(Francesc Foguet. "Vinyes dramaturg", Serra d'Or, núm. 563, novembre de 2006, p. 36)
* * *
"L'aportació de Vinyes com a polemista teatral ha estat destacada per historiadors com F. Curet, X. Fàbregas, J. Huch, J. Gilard, E. Gallén, F. Foguet, M. Campillo o J. Lladó. Els estudis configuren una personalitat tan destacable en l'apartat críticoteòric com en el de la creació. Conferències, glosses, recensions d'estrenes, etc., conformen un extens opus on clama la seva veu, adés inconformista, adés orientadora. Parlaments com 'De la tragèdia' (1908), 'Ignasi Iglésias, mestre exemplar' (1928), 'Teatre modern' (1929) o 'Com veig avui l'Ignasi Iglésias' (1937) són bones fites d'aquesta producció.
L'escriptor qualificà de campanya el conjunt d'escrits d'aquesta naturalesa donats a conèixer entre 1927 i 1939, amb unes constants adaptades a cada context. 'Teatre modern' resumeix el seu projecte: una escena antiburgesa acollidora dels problemes sociopolítics, però no deslligada de la potencialitat poètica ni de la tradició. Vinyes hi advoca per la creativitat (un teatre amb 'personalitats' com el que enyora de principi de segle) i aplega actualització, exigència literària i perspectiva nacional."
(Jordi Lladó. "L'escriptura en zig-zag. L'obra crítica de Ramon Vinyes", Serra d'Or, núm. 563, novembre de 2006, p. 45)
* * *
"Para los colombianos la gran obra de Vinyes es la fundación y orientación de Voces. No conocimos ni conocemos la obra teatral de Don Ramón. Todavía es el momento en que no se han presentado en el país sus obras de teatro. Para nosotros su figura es esencialmente la de un gran maestro. Con su labor periodística y crítica nos abrió grandes senderos. En esta su primera etapa en Colombia nos dio Voces y en su tercera estadía de los años cuarentas a los cincuentas fue mentor del Grupo de Barranquilla que tuvo entre sus miembros un futuro premio Nobel a bordo, Gabriel García Márquez. [...]
En los años de 1915 en adelante estuvo la librería fundada por Vinyes con Xavier Auqué que agrupó al mundo literario de la ciudad."
(Ramón Illán Bacca. "Ramon Vinyes en Barranquilla (1914-1925)", Memorias: revista digital de historia y arqueología desde El Caribe, Any 2, Núm. 3, Uninorte, 2005)
* * *
"Aquests contes [Tots els contes] presenten unes constants, la principal de les quals és que són contes de l'exili. I val la pena retenir-ho, perquè el que fins als anys quaranta podia haver estat una 'metàfora secreta', es convertia, a conseqüència de la guerra civil, en una crua realitat: el 'desterrament físic'. [...]
Tots els contes d'A la boca dels núvols -amb l'excepció de 'L'Albí' i 'Una entrevista', en què això és menys explícit- i bona part dels d'Entre sambes i bananes presenten la constant de l'exili. De l'exili llatinoamericà, és clar, en el gran gruix dels relats. [...] Com el lector podrà observar, el nivell i el valor estètics de la majoria d'aquests contes són certament molt elevats. Al marge de les preferències, per un relat o un altre, ens trobem davant d'una galeria de retrats, si se'ns permet l'expressió, confegits sàviament amb registres diversos i intencionalitats ben profundes -que poden passar del grotesc al fantàstic- amb un conreu de l'humor molt propi i particular, sovint entreteixit d'absurd i d'una ironia afuada."
(Jaume Huch. "Pròleg" a R. Vinyes: Tots els contes. Barcelona: Columna, 2000)
* * *
"Con la sola evocación superficial de lo que se ha hecho anteriormente, de lo que se intenta hacer aquí, y de lo que algún día habrá de hacerse, se observa que la obra de Vinyes debe enfocarse desde dos mundos bien distintos, Cataluña y Colombia, o sea desde dos idiomas: el catalán y el castellano. Y es este el punto de partida y la manifestación de un problema clave que no puede pasarse por alto: el problema del idioma, la cuestión del conflicto y de la elección entre el catalán y el castellano. De ese problema y dilema, tuvo Vinyes plena conciencia, como lo evidencian algunos pasajes de su diario íntimo. […]
El ambiente catalán resultaba, por consiguiente reducido en materia de literatura, y lo era más aún –animado por conflictos que, como se ve, lo volvían casi irrespirable– en cuestiones de teatro, por evidentes motivos materiales. Significativamente decía Vinyes a propósito de su obra L'arca i la serp (inédita, trabajada por muchos años y definitivamente concluida en 1949): 'L'arca i la serp, del catalán a otras lenguas!'.
Aunque suene a paradoja, es evidente que la labor de Vinyes alcanzaba un impacto mayor en Barranquilla. Era un tipo de trabajo muy distinto, no de creación sino de divulgación cultural, pero encontraba más ecos esa incansable voluntad de modernizar, universalizar y combatir los provincianismos mentales y artísticos. En una forma que, desde Europa, podría parecer más o menos incomprensible, el puerto fluvial caribeño, esa ciudad que en el año 1910 aun no llegaba a los cien mil habitantes, resultaba menos provinciano que la misma Barcelona. En la fecunda paradoja desempeñó un papel básico el uso del idioma castellano, que daba el acceso a todo un continente y a una vieja y rica tradición transoceánica.
Todo ello nos lleva a unas consideraciones que Ramón Vinyes hubiera rechazado categóricamente –pese a la conciencia que tuvo del problema hacia el final de su vida–, y que rechazarán con virulencia los intelectuales catalanes. Tratándose de gloria literaria –con la doble exigencia de difusión y perennidad– Vinyes cometió un error en la elección del idioma en que escribió su obra. En su patria, por ahora –y con notable injusticia–, representa poca cosa: es motivo de algunas alusiones o de un párrafo en las historias de la literatura; quizá de una u otra poesía en las antologías; apenas un renglón en los índices de los nombres de autores. Su obra teatral, a la que dedicó lo principal de su actividad creativa, constituye un amplio conjunto, inédito casi siempre, que debería revisarse, valorarse, criticarse y decantarse."
(Jacques Gilard. pròleg-estudi a Selección de textos. Bogotà, Colòmbia: Instituto Colombiano de Cultura, vol.1, 1982)