"Vita Christi és una vida de Jesucrist "en romanç, perquè los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesús", com llegim a la rúbrica inicial de l'obra, en la qual, cal remarcar-lo, els verbs "saber" i "contemplar" són usats d'acord amb les dues clares i evidents intencions del llibre, el qual no tan solament informa, de manera molt desigual, sobre els fets diguem-ne biogràfics del Salvador, ans encara, i potser principalment, basteix sobre aquests fets unes llargues consideracions piadoses destinades a enfervorir el lector."

(Martí de Riquer: dins Hist. Lit. Catalana, volum 4, p. 314)
 

* * *
 

"Jaume Roig considera les dones com a causants del pecat [...]. Aquest és un dels tòpics més subratllats al llarg de tota la literatura misògina medieval. Potser és per això que Isabel de Villena el contradiu amb més vigor que cap altre dels tòpics usuals, com veurem a continuació.

Sembla versemblant que Isabel de Villena va escriure el seu Vita Christi com a rèplica a la misogínia de l'Spill, obra que devia haver llegit. A la seva obra dignifica tant com pot la dona. L'apologia que en fa ve donada principalment per la seva concepció del llibre com una vida de Jesucrist, vista a través de les dones. El llibre és el relat de la vida de Crist; però no és agosarat de dir que el paper principal es dóna a Maria. A més, l'autora selecciona de l'Evangeli només aquells passatges en els quals les dones tenen un paper rellevant.

Per a Isabel de Villena, les dones no tan sols no són les causants del pecat, sinó que estan inclinades a virtut i són amables i pietoses."

(Literatura catalana, dels inicis als nostres dies, a càrrec d'Antoni Carbonell, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Antònia Tayadella. Barcelona: Edhasa, 1981, p. 186-187)
 

* * *
 

"Entre les obres més influents que marquen una fita a l'hora de perfilar la sensibilitat religiosa dels segles XVI i XVII, destaquen les anomenades Vitae Christi, la finalitat de les quals no era altra que la de fomentar una afectuosa "imitació de Jesucrist". I, de totes les VC que circularen arreu d'Europa, la de sor Isabel de Villena, abadessa del valencianíssim monestir de la Trinitat, és, potser, la de major qualitat literària i la que traspua una més alta assimilació personal i artística, en clau femenina, dels models franciscans d'un art de meditar representat per les Meditacions de la Vida de Jesucrist i la VC d'Eiximenis, així com de l'exegesi tradicional continguda en centons d'escassa originalitat, tals com Lo Cartoixà.

El llibre de sor Isabel va tenir més èxit editorial en català que no el Tirant. Ultra la primera edició valentina de Lope de Roca de 1497 ací reproduïda, n'hi ha altres dues: la valenciana de Jorge Costilla, de 1513 (amb una elaborada xilografia que representa l'autora fent entrega del seu llibre a les monges), i la barcelonina, de Carles Amorós, de 1527. Una i altra, gràcies a la incorporació de 32 i 42 xilografies, respectivament, evidencien una constant imbricació entre literatura i art sacre, i la importància del gènere a l'hora d'estudiar i comprendre el contingut i missatge de la pintura religiosa."

(Albert Hauf: fragment del pòrtic a l'edició digital de Vita Christi, www.lluisvives.com)
 

* * *
 

[···]Villena, abadessa del convent de la Santíssimia Trinitat de les clarisses de València, sexualitzava el que és sacre. “Va donar veu a Maria Magdalena perquè pogués explicar la seva història, com s’havia educat, la vida de luxe i de dedicació al cos que havia tingut. A l’obra de Villena, Maria Magdalena reorienta la seva vida però no renuncia al cos. La sexualitat adopta un significat sacre. Quan neteja els peus de Crist, ho fa amb una gran sensualitat. Villena descriu amb molt de detall el tacte, com li estén l’oli sobre la pell”, relata Curbet. L’abadessa va fer un pas més en la defensa de la dignitat de les dones: “Reivindica sense embuts la figura d’Eva, també la fa parlar. Més que pecadora, és la creadora, i en destaca la seva maternitat, una maternitat que possibilita la redempció”. Villena responia amb els seus textos a tota una tradició misògina de segles. [···]

(Sílvia Marimon. "Isabel de Villena, abadessa i feminista, s’internacionalitza"; Diari Ara. 21 d'agost del 2014.)