Es creu que Isabel de Villena va néixer a València el 1430. Va ser escriptora i religiosa de l'orde de les Clarisses i el seu pare era Enric de Villena, un poeta i prosista de la noblesa que va escriure, entre altres obres, l'Arte de trovar (1433). Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de València, on seria anomenada abadessa el 1463, una responsabilitat que exerciria fins a la seva mort el 1490.

D'Isabel de Villena s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi, que va veure la llum per primera vegada a València el 1497, en edició d'Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va substituir en el càrrec. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, l'Speculum Animae, l'última notícia de la qual data del 1761, però que avui roman perduda. En tot cas la dedicació a les lletres de l'autora no és gaire freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar dins l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que aleshores exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill. D'altres escriptors i traductors de l'època l'esmenten o li dediquen les seves obres, com ara Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, la qual cosa dona idea del seu prestigi entre els autors que l'envoltaren.

La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no va ser signat per l'autora i que només la intervenció de Sor Aldonça va salvar de l'anonimat, no treu que aquest sigui un gran treball literari que no va cercar sols a les fonts considerades legítimes. Lluny d'això, Isabel de Villena escriu parant atenció a altres fonts dites "extracanòniques": llibres apòcrifs o tradicions. Segons Martí de Riquer, la Vita Christi és "un llibre biogràfic i de contemplació alhora, i si no tenim en compte aquests dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre'l, encara que això no vulgui dir que el lector modern trobi més interès en la vida de Crist i en els episodis del més enllà."

Des del segle XV la influència de la Vita Christi ha estat notable en la literatura religiosa, però també se la considera com una de les obres medievals més representatives de la seva època. De les nombroses edicions posteriors es podrien destacar moltes, però potser la més important va ser la publicada a Barcelona el 1527. La més recent va veure la llum a Edicions Bromera l'any 2013.