David Vilaseca neix a Barcelona el 1964. Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i, durant la dècada del 1980, forma part del grup d'estudiants que funda i publica la revista literària universitària Ratlles (quatre), a la UB. Durant aquests anys coordina, juntament amb Ruth Galve, l'Antologia Poètica Universitària (1985) i, el 1986, publica la novel·la adaptada Marco Polo i el llibre de les meravelles. Llicenciat el 1987, l'any 1989 realitza un màster en Literatura Comparada a la Universitat d'Indiana, a Bloomington, i, posteriorment, realitza el doctorat a la Universitat Queen Mary de Londres, on es doctora el 1992.

El 1995 publica, en anglès, el llibre The apocryphal subject: Masochism, identification and paranoia in Salvador Dalí´s autobiographical writings. Especialitzat en els anomenats Queer Studies, també publica els llibres, de caràcter acadèmic, Hindsight and the real: subjectivity in gay hispanic autobiography, del 2003, i Queer Events: Post-deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960s-1990s, publicat, de manera pòstuma, l'any 2010.

El 1993 torna a Catalunya i treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona durant un curs i, el 1994, s'incorpora a la Universitat de Southampton. Des de l'any 2000 treballa al Royal Holloway College de la Universitat de Londres i, des de l'any 2003, és catedràtic en estudis hispànics i crítica literària.

L'any 2008, David Vilaseca publica L'aprenentatge de la soledat, novel·la de base autobiogràfica amb forma de dietari i amb la qual obté, el 2007, el Premi Andròmina de narrativa dins els XXXVI Premis Octubre. També és autor de la novel·la pòstuma El nen ferit, segona part dels dietaris, inclosa en l'obra narrativa completa, Els homes i els dies, publicada per l'Altra Editorial l'any 2017.

El 9 de febrer del 2010, David Vilaseca mor a Londres, quan anava en bicicleta, en ser envestit per un camió.