Els músics de carrer corren món, coneixen tots els camins; segur que em podran ajudar, decideix. Assegut en un racó de les escales de la catedral es treu la gorra i s'eixuga la suor; quan la cançó acaba, s'hi apropa i els mostra tímidament el paper amb l'adreça escrita amb lletra del seu amic. Després de llegir-la atentament i de rumiar-hi uns moments, el de la guitarra aixeca el cap amb posat somniador i afirma que aquell nom és molt bell, que parla de vida, de llum, d'amistat i de més coses, i que ell buscaria aquella ciutat cap on surt el sol. Tot seguit li indica l'estació de tren més pròxima i li desitja sort.

A la finestreta ha demanat un bitllet per anar cap on surt el sol; el funcionari l'ha mirat desconcertat. Per fer-se entendre millor, el jove li mostra l'adreça, i l'empleat, després de llegir en veu alta un parell de vegades "Ciutat de la Llibertat 2014", amb eixuta correcció i gest expeditiu li lliura un bitllet; ell n'ha pagat l'import, una quantitat considerable, de les que es paguen per fer viatges llargs. La ciutat on surt el sol deu quedar molt lluny.

Amb el bitllet i l'adreça a la mà ha canviat de tren a la segona estació, tal com li ha indicat el funcionari, i ha viatjat unes hores més. Abans d'arribar estira braços i cames procurant no ser vist, obre els ulls i observa el seu entorn. Ha dormit no sap quan de temps amb la visera damunt dels ulls i un jersei per coixí, abandonat al balanceig rítmic del tren. Puerta del Sol, llegeix al rètol de l'estació.

(Fragment de "Ciutat de la Llibertat, Districte 2014", del llibre Tot és possible, 2014)