Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 26 d'abril de 1922 en una família d'apotecaris i lletraferits. El primer centre escolar on va és el col·legi de monges Concepcionistes, però als cinc anys ingressa als Germans de la Doctrina Cristiana i, als sis, el seu pare decideix traslladar-lo a l'escola pública. Estudia el batxillerat i un cop acabat va a Barcelona per cursar la carrera de farmàcia. L'any 1949 es llicencia en farmàcia i es casa amb Montserrat Felip i Iglésias. Torna a Agramunt on s'incorpora a la farmàcia del pare i tant ell com la seva dona decideixen preparar oposicions. Un cop aprovades es dedica a la professió i paral·lelament inicia una formació autodidacta de literatura castellana. L'any 1950 cau malalt i del llit estant comença a escriure Temps d'estrena i a col·laborar a les revistes lleidatanes Ciudad i Labor en les corresponents seccions literàries.

El febrer de 1956 es produeix a Madrid la primera crisi universitària i Viladot té la primera topada amb la censura arran d'una crítica anodina sobre unes publicacions de dos llibres de Rafael Alberti. És condemnat a no escriure durant un any. Aleshores reflexiona sobre dos aspectes del fet d’escriure: la llengua i la raó de la motivació. A partir d'aquell moment decideix que havia d'escriure en català com un acte de servei. Des dels anys seixanta col·labora assíduament a diverses publicacions, com ara als diaris La Mañana, Segre, La Vanguardia, Diari de Lleida, El Observador, Avui i El Periódico (suplement de Lleida), i a les revistes Destino, Sió, Or i Flama i Serra d’Or.

L'any 1959 publica el primer llibre, Hem deixat Riella, Setissis, Ketubim, i aplega les seves investigacions en poesia concreta i visual en Els metaplasmes. El 1960 figura a 25 poetes joves i recull els seus temes visuals en l'obra Ia-Urt. El 1963 viatja per Itàlia, França i pren part a l'Antologia O-Figura. El 1965 integra la Nova Antologia, de J. Triadú i la de J. Dieu-Brichart, publicada a Bèlgica, Antologia dels amics de J. Vern. El 1966 guanya el premi Víctor Català de narració curta, amb La gent i el vent.

Durant els anys setanta participa en exposicions de poesia concreta a Catalunya, a la resta de l'Estat i a diferents llocs del món (Montevideo, Santiago de Xile i l’Havana, Bonn, a Portugal, a França...). Un viatge a la URSS el somou pregonament i quan torna es posa a treballar en el que anomena "iconografies", que l'apropen cada vegada més a l’escultura.

En prosa, conrea sobretot la novel·la on, a banda de la tetralogia Memòria de Riella (1959-74) que recrea l'espai mític de l'Agramunt de la seva infantesa, reprèn des de diversos angles la crítica a l'autoritat.

Una de les fidelitats més permanents a l'obra de Guillem Viladot és la "terra ferma" i els trets fonamentals del pensament de l’autor són la reivindicació de l'individu enfront a poders opressors, del llenguatge –que pot adoptar formes diverses– com a expressió d'aquest individu, de l'amor com a únic vincle bo entre individus aïllats. I per acabar, una de les passions de Viladot: la psicoanàlisi, que té a veure amb la necessitat d'alliberar els seus contemporanis dels tabús, de la por, dels mecanismes d’opressió (conscient o inconscient) a què viuen sotmesos.

A partir de 1992 aplega el seu corpus poètic en quatre volums. En aquest material és patent el qüestionament que fa de les convencions literàries, cosa que el porta sovint a les fronteres entre gèneres. Així, part de l'obra poètica s'apropa al que s'ha anomenat poesia visual, bé que bona part segueix formes clàssiques com ara el sonet.

Mor a Barcelona, el 19 de novembre de 1999.

El 2000 es publica Papers de l'oblit, un poemari inèdit de l'escriptor. Aquest mateix any els espais creats per Viladot a Agramunt, la seva vila nadiua, anomenats «Lo Pardal» i que contenen bona part dels seus poemes-objecte, es constitueixen en museu. L'any 2004 es completa la publicació de l'Obra Completa amb el volum V, publicat per Pagès Editors. De manera pòstuma també han vist la llum altres llibres, d'entre els quals destaca Escrits d’art (2005), un recull del seu pensament sobre les arts plàstiques.