Andreu Vidal (Palma, 1959 - 1998). Poeta i delineant de professió, va morir prematurament als 39 anys però va deixar una significativa empremta en la poesia catalana de la segona meitat del segle XX.

Amb tan sols divuit anys, l'autor publica dos llibres de poesia, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic. De manera que, si bé la seva activitat professional es desenvolupa en el camp de l'arquitectura, quan finalitza els seus estudis, l'escriptura marca la seva vida des de ben aviat.

Al llarg de la seva trajectòria poètica, publica set aplecs de versos més, entre els quals destaquen Necròpsia (1984), premi Ciutat de Palma 1983, L'animal que no existeix (1993), premi Carles Riba 1992 o Ad Vivum, publicat pòstumament el 1999.

A banda de la seva producció poètica, Andreu Vidal col·labora a la premsa on publica, durant el 1985 i el 1986, articles als diaris El Día de Baleares i Diario de Mallorca a més de fotografies. Es dedica, també, a la traducció de l'obra poètica de Paul Celan, traducció que veu la llum l'any 2000.

El dia 20 d'agost de l'any 1998 Andreu Vidal mor d'una aturada cardíaca al seu domicili de Palma.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografia, imatges i documentació cedides per Margalida Pons.