Mercé Viana Martínez neix el 18 d'octubre de 1946 a Alfafar, un poble de l'Horta de València. Passa la seva infantesa a Benetússer on es trasllada la seva família, d'origen humil. En plena postguerra assisteix a una escola rígida i trista del franquisme que anys més tard l'empeny a lluitar per un model d'escola diferent per a tot el país. Des de petita és una gran lectora, estimulada pel seu germà gran, que estudiava art dramàtic.

Cursa el batxillerat i el magisteri. Posteriorment es llicencia en Filosofia i Ciències de l'Educació i s'interessa pels grans pedagogs europeus del segle XX, especialment per Célestin Freinet. Des de 1970 forma part dels moviments de renovació pedagògica i s'especialitza en didàctica de la llengua per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa en les diverses etapes de l'educació, des de l'escola infantil fins a la universitat. Fa cursos de formació del professorat i conferències diverses sobre l'educació on promou el treball en equip i el canvi en la manera d'ensenyar per tal d'aconseguir una escola millor. Ha dirigit la revista pedagògica Espais Didàctics i ha rebut diversos premis d'innovació educativa de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. En el camp educatiu, té publicats més de seixanta obres entre llibres de text, quaderns de comprensió lectora i altres materials didàctics.

S'inicia en l'àmbit literari amb la voluntat d'incidir en l'aprenentatge de l'alumnat. S'adona de les mancances de literatura en valencià per a infants i decideix escriure'n. Els seus referents són els escriptors Gianni Rodari i Roald Dahl, que la decanten cap a les narracions de caire fantasiós i imaginatiu. Compta amb una seixantena de contes didàctics adreçats als primers lectors –aplegats amb el nom de L'abecedari fantàstic (2010) i Contes sobre conceptes (2011)– i més de cinquanta contes infantils i juvenils, alguns dels quals com Mei, Mei vol ser rei (2005) o El cas misteriós de la lletra malalta (1998) han rebut premis com el Samaruc que atorga l'Associació de Bibliotecaris Valencians al millor llibre infantil, el de la Diputació de València o el Vicent Silvestre d'Alzira. El 2011 rep el premi de narrativa juvenil Vicenta Ferrer Escrivà per l'obra Les petjades d'Àfrica i el 2017 obté el premi de literatura infantil de Meliana per Ximena, Ximenissima. A més d'aquesta prolífica creativitat per a la narrativa infantil i juvenil té alguns opuscles poètics per a adults com Ai del dolor del buit (1991), premi La Forest d'Arana de València. Col·labora a revistes com L'aiguadolç, Saó o Camacuc.

El 2018 ha rebut el Premi de la Fundació Bromera per al foment de la lectura, i la Lletra Lila de l'AELC, ambdós en reconeixement de la seva trajectòria.

Mercé Viana té dues filles i tres netes a les quals vol transmetre els valors que va rebre dels seus pares: l'honradesa, l'interès pel saber i el treball ben fet a més de la curiositat pel món que les envolta. Considera que la literatura fantàstica i imaginativa és capaç d'alliberar i trencar fronteres.