Helena Valentí (Barcelona, 1940-1990). Novel·lista i traductora. És autora d'una obra narrativa densa i introductora d'escriptores anglosaxones del segle XX a través d'una extensa tasca de traducció. Escriu la seva obra en les dècades dels anys setanta i vuitanta, després de trencar amb la carrera universitària que havia iniciat a Gran Bretanya. El feminisme i el món anglosaxó són les seves grans influències, personals i literàries. Entre les escriptores que la van influir, cal citar Virginia Woolf, Katherine Mansfield i Doris Lessing i, en la tradició catalana, se sent deutora de Caterina Albert i Rosa Leveroni.

Independent i transgressora, Valentí és encara avui una outsider. Els marges i les zones en què el pes de la societat heretada es difumina són la posició conquerida des d'on escriu. En les seves novel·les reflexiona sobre la recerca femenina d'un altre món. Es tracta d'un cicle tancat format per L'amor adult (1977), La solitud d'Anna (1981), La dona errant (1986) i la novel·la pòstuma D'esquena al mar (1991).

En primer pla hi ha la tendència vers un realisme brut, d'arrel anglosaxona, gens comú a les lletres catalanes del moment. I, sobretot, la voluntat de transitar camins vitals i literaris inèdits. Per això s'ha proposat la imatge de la funàmbula com a emblema de la seva escriptura que es mou en la tensió, el risc, la novetat i l'horitzó ampli de qui creua la maroma.

Fou sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Daniel Pitarch per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu familiar.