Edició bilingüe català-castellà. Traducció al castellà d'Isabel Torres.

GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

L'àngel del saqueig és un recull adequat per introduir els nois i les noies de 14 anys en la poesia, ja que reflexiona sobre alguns aspectes essencials del gènere, com per exemple el valor intrínsec de les paraules, que adquireixen una identitat més profunda, més enllà del signe lingüístic.

Temes i estructura

L'obra s'inicia amb "El saqueig". En aquesta secció s'esbossa la visió del poeta davant d'un entorn que es revela anodí, on els éssers humans són simples "espectadors de l'ombra, / amb colors sense vida d'una vida real, / tots zèligs, forasters ("L'espectador"), que obliden fatalment l'escalfor d'una pell o el batec d'una ratlla d'un llibre" ("L'oblidós"). Però darrere d'aquesta realitat el poeta en copsa una altra, no menys veritable per ser només intuïda. Aquesta es manifesta quan "arriba l'àngel del saqueig, el sentiment o la rauxa potser, i desplega les ales de foc que inflamen tot amb fúria, i revela l'ànima dels llibres" ("L'àngel del saqueig"). O el que és el mateix, quan podem transgredir la frontera de la realitat immediata i transformar el nostre ésser "esberlat " per poder recollir "el nostre futur d'arcàngel" ("L'esberlat").

A la secció "Als carrers sense nom" el poeta descriu l'espai on es manifesta aquesta altra realitat on és possible el retrobament amb els altres. En aquest lloc de trobada, on es confonen punts de la geografia real "-Ens trobarem de sobte en plena selva / del costat dels miracles que haurem vist / a Mandalay, al nou Chalatenango" ("Where the streets have no name")- les coses no han estat designades pels mots, com si esperessin ser redescobertes i, així, recreades pel poeta, tal com es descriu a "L'àngel de la dansa":

"Ara l'illa s'eixampla i esdevé un continent, el setè continent, el dels àngels que dansen amb les ales tan negres de volar arran de terra. Fins que el ball que és nom que és una illa és un món sense cap més frontera que les dels cors que en tenen, sense cap altre vent que el de l'amor quan passa, sense cap més ciutat que la d'ara sense amo on cap parc, cap carrer, no duran el seu nom."

Finalment, la darrera secció ("Poc abans de l'incendi") és un cant a l'amor i a les paraules, que es converteixen en els únics signes d'identitat del poeta. D'aquí, els versos de "No vinc d'enlloc":

"No vinc d'enlloc. No vull origen altre que el que m'envia enllà en el nostre amor, l'impuls de la memòria esclatada, dels mots, dansaires en els llavis, dels ulls que són el nostre món i del teu cos donant-me vida."

L'amor i la paraula són, però, les primeres manifestacions de la revelació última en què de manera definitiva deixarem de ser zèligs i forasters ("Brindis"), que de manera premonitòria anuncia l'incendi, símbol de l'anihilació i del renaixement, que el poeta espera i amb què es clou el recull: "amb els dits recremats de petons i paisatges, / amb no res tret del nom i del lliure estimar-te." ("Poc abans de l'incendi")

Suggeriments didàctics

La lectura de L'àngel del saqueig permet reflexionar sobre els hàbits lectors dels nois i les noies. Abans de començar a llegir s'endegarà un treball de recerca, que es pot concretar a través d'una enquesta preparada prèviament pel professor o la professora, per definir els gèneres literaris que més llegeixen. A partir de la informació extreta, es reflexionarà sobre l'actitud dels lectors i les lectores envers la poesia.

La lectura de qualsevol llibre no arrenca mai de zero. La persona que el llegeix hi aporta tant la seva experiència personal com la seva experiència com a lector o com a lectora. Abans d'iniciar la lectura els nois i les noies elaboraran el seu "Currículum com a lector (o lectora) de poesia" en què especificaran els poetes que coneixen, les obres poètiques llegides i els títols de poemes que recordin. Es tracta de valorar els coneixements previs que l'alumnat posseeix sobre el gènere.

La familiarització amb la poesia es pot ampliar amb el projecte de treball "Viure la poesia", l'objectiu del qual serà difondre aquest gènere en el centre. Aquest projecte constarà de diferents activitats, com per exemple l'exposició de tots els llibres de poesia de la biblioteca, la publicació d'un mural periòdic en què els nois i les noies exposaran els poemes de diversos autors que més els hagin agradat, publicació de ressenyes dels llibres per a la revista del centre, etc.

En la recitació poètica es combinen diferents recursos expressius com la dicció, l'entonació o el volum de la veu. A partir d'una selecció de poemes es poden treballar de manera focalitzada cadascun d'aquests recursos. És recomanable, però, una preparació prèvia a partir de situacions comunicatives quotidianes pròximes als nois i a les noies, perquè puguin reflexionar sobre les habilitats i els coneixements ja interioritzats, que usen habitualment en la comunicació oral de manera espontània.

La recitació poètica pot utilitzar-se per fomentar algunes de les estratègies utilitzades en la comunicació oral. Així, per exemple, la memorització de poemes fomentarà l'habilitat de retenir paraules, frases i idees, recurs que tot parlant empra en el procés de comprensió d'un missatge. Aquests recursos s'analitzaran i s'experimentaran amb les pautes del professor o la professora. Posteriorment, per fomentar una pràctica més espontània, es dedicarà en cada classe un espai de temps -"Espai per a la poesia"- perquè els nois i les noies llegeixin poemes que hagin escollit de les seves lectures personals.

La reflexió sobre l'obra es complementarà amb el comentari personal d'un poema perquè els nois i les noies puguin expressar les aportacions personals que suposa la lectura poètica. Aquests comentaris s'inclouran en un recull que s'enviarà a l'autor. D'aquesta manera, el comentari de text adquireix una nova significació, ja que implica posar-se en contacte amb el creador. Així mateix, l'elaboració del comentari permetrà treballar el procés d'escriptura (recerca, selecció i organització d'informació) i les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió).

La preparació de la visita de l'autor al centre permet de plantejar a classe l'elaboració d'una entrevista, que posteriorment es publicarà a la revista del centre. D'aquesta manera, l'activitat d'escriptura adquireix un objectiu definit, donar a conèixer l'autor a la resta dels membres de la comunitat educativa, la qual cosa possibilita desenvolupar un enfocament comunicatiu de l'ensenyament aprenentatge de l'expressió escrita.

La lectura de l'obra es pot completar amb el comentari de la pel·lícula de Peter Weir, Dead Poets Society (1989), traduïda amb el títol d'El club dels poetes morts, en què es mostra la visió particular d'un professor de literatura anglesa que converteix la poesia en una experiència vital.