Pròleg de Marià Manent.

GUIA DE LECTURA

Edat de lectura

Als límits de la sal és un recull adequat per introduir els nois i les noies a partir de 16 anys en l'aposta de la poesia contemporània, a fi de recuperar els autors clàssics des d'una òptica innovadora.

Temes i estructura

L'obra, que es compon d'una quarantena de sonets i un interludi d'un joc de sextines "Monòleg d'un ventríloc matiner acarat al mirall", s'inicia amb "Sí com lo taur". Aquesta secció, que s'articula a partir dels versos del poema d'Ausiàs March del mateix títol, mostra, amb algun apunt biogràfic ("Aquell"), l'experiència vital del poeta, plena d'una alegria de viure que recorda l'entusiasme de J. S. Papasseit. D'aquest sentiment, en deriven el desig de llibertat ("Per destruir", "Em convé", "La gran paor"), la companyonia ("Qui el força") i l'afany d'escriure ("Pel desert", "Tot enaixí").

En l'interludi "Monòleg d'un ventríloc matiner acarat al mirall" el geni del poeta desafia el seny en un diàleg no exempt d'ironia, intenta induir-lo a "fer del desgavell un ordre nou, a assajar viure a doll," perquè "als mots no se'ls faci molsa" i continguin un veritable alè poètic i creador.

La darrera secció, "Si en lo mal temps", bastida a partir del poema de Joan Roís de Corella del mateix títol, reprèn els temes de la primera i, alhora, desenvolupa una nova imatge del poeta, "un cercamón / al llarg dels mots cantats" ("Puix dolor me turmenta"), de la qual sorgeixen noves identitats potser encara ocultes, com mostren els versos del poema "Hauran fi mes dolors":

Duc l'enemic a dins, jove pirata
capverd, il·lús amic de tot sarau,
enamorat del foc, capaç del frau
per dansar al moll vestit d'anhels de plata.
Duc l'enemic a dins, un savi amb bata, calculador,
que s'ha venut la clau
d'obrir el teu cor per dotze plomes d'au
(està inventant el giny que vola i grata).

El poeta, de la mateixa manera que els altres éssers humans, posseeix la virtut protectora i creativa, però, alhora, una ànima limitada i fluctuant, com sintetitza el títol de l'obra. Per això la sal, un símbol cristià que deriva del consell donat als deixebles (que havien de ser "la sal de la terra") queda constreta en uns límits, els límits de l'ésser humà.

Suggeriments didàctics

El poeta recrea com a demiürg el seu entorn en un univers personal, en el qual tot és nou, fins i tot les paraules; "robaestrelles, bec-de-llamps, picaestelles, despistacorbs, esquinçatorbs" formen part únicament del cosmos d'Als límits de la sal. La creació de paraules és, doncs, el primer pas de la creació poètica. Aquest recurs es pot plantejar a classe seguint les estructures més recurrents dels mots compostos catalans.

Algunes figures retòriques actuen sobre la forma externa del mots. Per experimentar alguns d'aquests recursos es desenvoluparà una sèrie d'activitats amb l'objectiu de forjar mots nous. Per grups es crearan paraules a partir de les propostes següents:

Anagrama: mot elaborat a partir de la transposició de les lletres d'un altre; per exemple, d'"armari " s'extreu "rimarà".
Logogrif: paraula extreta a partir d'un mot donat; per exemple, de "coma" s'extreu "com, moc, ma".
Palíndrom: mot que es pot llegir en els dos sentits; per exemple, "mim, nen."
Heterograma: paraula en què no es repeteix cap lletra; per exemple, "plovisquejant."

La sonoritat de les paraules i el ritme del vers són recursos estètics característics del llenguatge poètic. Aquests recursos es poden analitzar a partir de l'audició de fragments de poemes, especialment aquells en què es produeixi al·literació de sons (vegeu, per exemple, "Em convé" o "Pel desert"), i l'estudi de la mètrica. És convenient de completar l'anàlisi amb la lectura expressiva d'algun fragment, amb un guió pautat del professor o la professora en què s'especifiquin de manera explícita les pauses i els mots que cal emfasitzar.

La poesia no és només fruit de la inspiració. És important que el poeta o la poetessa disposi d'obres de consulta. Un diccionari de rimes, per exemple, pot ser especialment útil. A partir de la lectura de l'obra s'elaborarà un recull de totes les rimes dels poemes, que els nois i les noies ampliaran amb propostes personals.

Algunes figures retòriques actuen sobre la construcció sintàctica de la frase. Els nois i les noies poden experimentar aquest recurs reescrivint alguns fragments seleccionats pel professor o la professora sense alterar l'estructura sintàctica originària.

L'estrangera, la primer novel·la de l'autor, ha estat qualificada per la crítica literària com la novel.la d'un poeta. Aquesta afirmació no és gratuïta, ja que en el relat s'utilitzen alguns dels recursos més característics de la poesia. L'anàlisi comparativa entre alguns dels poemes i un fragment de la novel.la pot utilitzar-se per valorar com es pot reutilitzar el llenguatge poètic a la narració. Aquest exercici es pot plantejar a partir de "Delitós" i l'inici del capítol iv de la novel·la.

Als límits de la sal s'estructura a partir de poemes d'Ausiàs March i de Joan Roís de Corella. La lectura de l'obra permet, doncs, el comentari d'aquests poetes i de la seva producció. D'altra banda, també es pot analitzar de quina manera s'han reelaborat les creacions originals.

Alguns poemes presenten una atmosfera onírica (vegeu per exemple "En tant extrem", "Ma" o "Si voleu"), amb rerefons surrealistes. Aquests paisatges es poden comparar amb alguns exemples de pintors surrealistes, com ara Joan Miró, Giorgio de Chirico o Paul Delvaux.