Al diari Última Hora de Mallorca van aparèixer quaranta-un articles, alguns subdividits, un epíleg i un pròleg sota el genèric de Memòria oculta del subsòl. L'autor, Antoni Serra, protagonista d'excepció de la vida cultural i política de la Mallorca dels seixanta i dels setanta, hi recull la seva experiència personal en aquestes dècades.

Malgrat que el lloc d'aparició d'aquestes notes hagi estat un diari, m'avanço a declarar que no es tracta d'un recordatori d'urgència, balanç provisional o samfaina de dades sense ordenar, pamfletari i poètic, a què ens tenen acostumats alguns papers d'àmplia circulació estatal. En aquestes notes, per damunt del Serra periodista hi ha surat el Serra escriptor (i no dic el Serra novel·lista que algun espavilat aprofitaria l'avinentesa i afirmaria que tot és inventat).

Així, doncs, Gràcies, no volem flors, malgrat la seva aparició primera en forma d'articles seriats és molt més que no pas un aplec de papers periodístics. Hom podria titular el llibre Dues dècades de franquisme a Mallorca o, també, parodiant el títol d'una novel·la de l'autor: Antoni Serra dins el cercle. Perquè l'autor té l'honradesa d'explicar-nos només allò que ha viscut de primera mà. No es refia de ningú, no manlleva cap anècdota, no s'inventa cap situació contada per un altre. Gràcies, no volem flors és la vivència personal i cultural d'Antoni Serra a la Mallorca dels seixanta i dels setanta. Del PC al PSAN. De la revista Lluc al Congrés de Cultura Catalana. Del "contuberni" de s'Arracó a la trobada de Cura. De Gent del carrer a la novel·la El cap dins el cercle.

I com que Mallorca és una comunitat petita ("Els mallorquins caben tots a l'Hospitalet i encara hi sobra lloc per alguns altres catalans", Llompart dixit) a Gràcies, no volem flors hi surt tothom de l'illa. A més d'un parell –mallorquí, que vol dir molts– de principatins i de valencians. I alguns espanyols per torna.

(Jaume Fuster. "Antoni Serra dins el cercle", dins Gràcies, no volem flors. Barcelona: La Magrana, 1981, p. 7-9)