Molts estudiosos han subratllat la coincidència de l'obra de creació de Sarsanedas amb la pintura. És un vincle que ja es palesava amb la participació activa de l'escriptor en el grup dels Vuit i que emergeix amb una certa constància en tota la seva producció. Gairebé ningú, però, ha reconegut la bellesa d'aquells textos breus, signats amb pseudònims, que acompanyaven les il·lustracions de les portades de Serra d'Or, del 1988 al 1997. Si fóssim capaços de trencar les absurdes barreres que la modernitat ha imposat al concepte d'obra literària, admetríem que aquelles notes artístiques (però jo m'estimo més anomenar-les «proses d'art») pertanyen, amb tota la legitimitat, a la literatura catalana. Potser, per rescatar-les, només ens cal una edició en volum, perquè els lectors puguin apreciar la coherència d'un gènere mixt que Sarsanedas ha conreat de manera impecable.