Alfred Sargatal Plana neix a Hostalets de Bas, com ell considerava que s'havia d'anomenar el seu poble natal, el 17 de febrer del 1948.

Realitza els estudis secundaris al Seminari de Girona. L'any 1964, amb només quinze anys, guanya el premi Màrius Torres. De molt jove també comença a col·laborar al setmanari local Olot-Misión i funda el grup de teatre "Grecs i nous" que, amb tot, l'any 1965 farà la primera i única representació. L'estiu d'aquest mateix any se'n va a Barcelona on, a banda de cursar el batxillerat superior i els estudis universitaris, comença a treballar com a corrector de proves i d'estil per a Edicions 62, fins al 1967. Aquest mateix any publica el llibre de poesia Retalls del diari d'un adolescent, títol amb què havia obtingut, l'any 1966, el Premi Joan Casulà. Des del 1967 fins al 1970, fa de corrector d'originals i de redactor de fitxes de lèxic a l'Editorial Salvat.

Entre 1970 i 1971 realitza el servei militar a Ceuta i, en tornar a Barcelona, compagina els estudis universitaris amb la feina de corrector d'estil per a diferents empreses editorials com Nova Terra, Edicions de Materials, Laia, Edicions 62 o Bruguera. També comença a donar classes per Òmnium Cultural, tant a particulars com en centres públics, fora de l'horari escolar, com l'Institut Menéndez y Pelayo. L'any 1975 passa a fer de corrector d'originals a l'Editorial Doyma i el 1977 entra en plantilla a Seix Barral, a petició de l'aleshores director literari Joan Ferraté, on es fa càrrec de la secció de correcció de l'editorial.

L'any 1980 s'incorpora, com a agregat en pràctiques de Llengua i Literatura Catalanes, a l'Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei. Posteriorment, esdevé catedràtic i passa a ocupar la càtedra de Llengua i Literatura a l'Institut Lluís Antúnez de Barcelona, al barri de Can Tunis. Des del 1980 treballa com a professor de Batxillerat, primer a Molins de Rei, després al Barri de Can Tunis i la Zona Franca i, finalment, a l'Institut Ernest Lluch de l'Eixample, d'on es jubilarà l'any 2008. Compagina la feina com a docent amb la fundació i el funcionament de la col·lecció "Els Llibres de Glauco", dins de l'editorial Laertes, i de l'editorial Columna. En aquestes dues editorials col·labora com a soci, assessor, redactor, promotor, corrector i traductor. Els anys 1987 i 1988 fa de coordinador, sota les ordres de Josep M. Puigjaner, al Grup Promotor per a l'Ensenyança Catalana de Santillana. L'any 1987 publica el llibre Iniciació al conte literari, una antologia de contes amb una extensa introducció de l'autor.

Alfred Sargatal també desenvolupa una important tasca com a traductor literari. El 1976 apareix el títol Les quimeres i altres poemes, de Gérard de Nerval. També tradueix les obres Aurèlia o el Somni i la vida i La mà encantada, del mateix autor i publicats el 1979 i 1984 respectivament. L'any 1977 es publica, a Edicions 62, Dimecres de Cendra i Poemes d'Ariel, de T.S. Eliot. El 1983 es publiquen les traduccions de Suor de sang de Pierre-Jean Jouve, El llibre de la mare d'Albert Cohen i Anna, soror, de Marguerite Yourcenar. També és autor de la traducció d'Anàbasi, de Saint-John Perse, títol publicat el 1984. Aquest mateix any apareix L'últim dels Valeri, de Henry James. També tradueix Intercanvis de parella i altres contes (2005), de Roald Dahl, (a)poemes (2007), d'E.E. Cummings i El regal de reis (1991), d'O. Henry. L'any 2014 apareix Poemes 1925-1939, de T.S. Eliot. També trasllada al castellà obres de Max Ernst o William Faulkner, entre d'altres.

A partir del 1995, crea i dirigeix una col·lecció de Crèdits Variables per a l'ESO i el Batxillerat dins de l'editorial Columna. Al mateix temps també realitza feines d'assessor i forma part del jurat d'alguns dels premis literaris que organitza la mateixa editorial. A banda, continua col·laborant amb l'editorial Laertes i hi publica el títol La invasió subtil de les aranyes. 35 contes literaris, aparegut l'any 2000 i que és, de fet, una reedició actualitzada de l'esmentat Iniciació al conte literari. Entre el 1998 i el 2000 forma part de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès en qualitat de Secretari. L'any 2001 reprèn l'activitat com a assessor i director de diverses col·leccions de l'Editorial Laertes, i coordina i supervisa edicions de Lo Somni de Bernat Metge, El Llibre de les Bèsties de Ramon Llull, Canigó de Jacint Verdaguer i Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

El juny del 2005 és nomenat membre del Grup de Literatura del Consell d'Assessorament de la Llengua de Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, presidit per Ricard Torrents. Aquest grup està format, a més del seu president, per Margarida Aritzeta, Llorenç Soldevila, Josep Borrell, Teresa Colomer, Josep Murgades i Francesc Ricart, en qualitat de secretari.

Alfred Sargatal mor a Barcelona el dia 7 de novembre del 2014.