6

Tots som el nostre camp de concentració,
on ens ferim la pell
i on neixen unicorns obscens,
galop vermell darrera dels miralls;
hi ha una presència rompuda
i vidres esmicats se'ns claven
als ulls, que no veuran mai més les veles
inicials d'aquelles barques.
Mentre que el fang llançat pels escultors
ens va formant en la fornal ardent,
camins i rius, creixem dolgudament
damunt la boira de les roses.

(Del llibre Les cambres vora la pluja. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1991, p. 31)

* * *

10

Queda damunt dels llavis un record
vague, taronges en la nit encesa,
mentre que arriben els ocells al pit
a fer niuada. Tal vegada,
cal recobrar, potser demà,
l'aigua freda de platges velles,
recuperar el rastre pres
d'uns cossos plens d'aquell silenci.

(Del llibre Les cambres vora la pluja. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1991, p. 39)

* * *

14

Els cos estès,
aquells cabells damunt coixins,
una memòria de fang
i els ulls gravats, l'argila
de l'aire. L'aigua i l'habitació
ben a les fosques,
renou proper de llençols;
la soledat, damunt del llit,
prest recuperarà
un trist reialme d'ossos i de pell.

(Del llibre Les cambres vora la pluja. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1991, p. 49)