Ara diré, perquè no et tenc a prop,
allò que el més inútil, també absurd,
pudor no em va permetre confirmar-te;
evitaré, però, paraules fades,
les evidències innecessàries
i esperaré que em tornis per recórrer
amb tu paisatges de felicitat
possible (acceptaràs la ficció,
el gust inevitable del record?).
A fora, descansaven els carrers
banyats per gotes d'una pluja fina
que únicament trobam abans d'amar,
durant les nits en què cercam espurnes
d'una bellesa blava de neons.

(Fragment del llibre Arquitectures d'absència. Binissalem: Di7, 1997, p.35)

* * *

Sí, estic segur que ja ho saps:
Romy Schneider és ja morta;
però tu i jo seguim aquí,
discutint notícies òbvies
(com la del pare que un bon dia
decidí violar la filla
de setze anys; o la d'aquell jove
que al segon intent s'obrí el cap
saltant des del pis que fa vint;
coses, històries vulgars)
i badallant l'avorriment.

(Fragment del llibre Arquitectures d'absència. Binissalem: Di7, 1997, p. 14-15)