Una primavera per a Domenico Guarini és, sobretot, un exercici de llenguatge. Un llenguatge barroc, eminentment culte, alterna amb un llenguatge col·loquial, d'ús quotidià, a la vegada que es contraposa a un llenguatge periodístic, estàndard, i a un altre d'assagístic. La novel·la intenta resoldre un cas: per què Domenico Guarini ha atemptat contra la Primavera de Botticelli? Isabel Clara Alabern, periodista del diari català La Nació, va a Florència per assitir al judici de Guarini i enviar des d'allà una sèrie de cròniques. Mentre investiga els motius que portaren Guarini a la destrucció del quadre, intenta de resoldre els seus problemes personals. Davant el quadre restaurat i altre cop als Uffizi, la periodista s'adona que el cas de Guarini i el seu tenen molts punts en comú. A la Primavera hi ha la clau d'ambdós enigmes. Aquest és el missatge hermètic, que des de tants segles guardava el quadre, però que només serà revelat a aquells que tenen capacitat per transformar-se.