La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena –una nina, com diuen a Mallorca–, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrirnos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

Temps d'innocència és alhora un recorregut íntim, trenat per records d’infantesa que, com cireres d'una panera, s'enllacen i conformen el retrat panoràmic d'una família mallorquina i del seu entorn durant els anys cinquanta del segle XX.

(Sinopsi)