Llengües mortes.
Carme Riera esdevé un referent important en el panorama literari català més recent, creant una de les veus pròpies més sòlides de les últimes dècades. El retrat interior dels seus personatges —normalment, dones— és una de les constants en la major part de les seves narracions. Amb la visió més poètica i íntima de la realitat o amb la interpretació més crítica, sovint irònica, de la situació en què es troben els personatges, l'autora troba una vía òptima per reflexionar decididament sobre la relació afectiva entre les persones i sobre l'atracció amorosa i sexual dels protagonistes. Aquest recull pretén servir per fer balanç. Una síntesi representativa, una selecció d'aquelles històries que poden exemplificar la veu més personal de l'escriptora.