Llorenç Riber i Campins neix a Campanet, al nord-est de Mallorca, l'any 1881.

Entre el 1892 i el 1895, cursa els estudis al Santuari de Lluc, amb els Missioners dels Sagrats Cors i posteriorment ingressa al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma. Aquí és on rep la formació apropiada per dedicar-se d'ofici al món de la cultura i per esdevenir escriptor en la seva llengua materna, gràcies en part a l'empremta catalanista que hi dona, d'ençà que l'any 1898, Antoni Maria Alcover com a Vicari General del Seminari. L'església mallorquina de principi de segle XX, considera la cultura com a element important i d'influència i, d'aquesta manera, l'any 1899 el Seminari de Palma organitza anualment el Certamen Científico-literari, guardó que Riber obté en diverses ocasions pels seus poemes religiosos i per la redacció d'articles de contingut històric.

Fora del Seminari, el reconeixement també li arriba aviat i així, l'any 1903, guanya el premi de poesia religiosa de Palma, celebrat en el marc de les Fires i Festes de la ciutat, amb Revertere, Sulamitis!, poema dedicat a la beata Catalina Tomàs. L'any 1904 guanya la Viola d'Or i Argent en els primers Jocs Florals celebrats a Mallorca i, el mateix any, és premiat en els Jocs Florals de Barcelona. El 1905 guanya el certamen literari d'Inca i és premiat, també, en l'acte dedicat a la celebració del quart centenari d'El Quijote. Els anys 1907, 1908 i 1910 guanya els Jocs Florals de Barcelona i és proclamat, així, Mestre en Gai Saber. El mateix any 1910 també aconsegueix la Flor Natural, la Viola d'Or i d'Argent i un premi de prosa en els Jocs Florals de Palma. Des de 1904 col·labora a les publicacions Montserrat i Catalunya i és impulsor, juntament amb Miquel Ferrà, de la revista Migjorn (1906-1907), publicació on s'aglutinen les principals idees i els principals autors del que es coneix, dins del Noucentisme, com a Escola Mallorquina. Es tracta d'un grup en el qual sobresurten els noms de Miquel Ferrà, el propi autor i Maria Antònia Salvà. Aquí, Llorenç Riber hi escriu poemes i crítiques literàries. D'aquesta primera etapa com a escriptor en surt la publicació d'obres com el poemari A sol ixent (Aplec de poesies jovenils) (1912) i l'obra en prosa Lliris del camp (1909).

A partir de 1913, Llorenç Riber s'instal·la a viure a Barcelona, on residirà fins a l'any 1936, per dedicar-se de ple a la cultura i deixant de banda, en gran part, les seves responsabilitats eclesiàstiques. A la capital catalana es troba amb el moment de màxima esplendor del Noucentisme i treballa a la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Exerceix com a periodista literari i col·labora en diferents publicacions com La veu de Catalunya, Diario de Barcelona, La Publicitat, El Matí o El sol. En aquest sentit, la seva obra en prosa és molt extensa, ja que arriba a publicar milers d'articles, tant en català com en castellà. Entre 1917 i 1927, a més, tradueix al català clàssics llatins com Virgili (l'Eneida, les Geòrgiques i Les Bucòliques), Sal·lusti (la Conjuració de Catilina i La guerra de Iugurtha), Ciceró (el primer volum dels Discursos), Tàcit (les Obres menors) i Horaci (les Sàtires i les Espístoles). D'aquesta època són les obres en prosa, a mig camí entre el catalanisme i la religiositat, Vida i actes del reverend Mestre i Benaurat Màrtir Ramon Llull (1916), Els sants de Catalunya (1919-1922), Per l'altar i per la llar (1928) i els dos volums de Any cristià (1929-1930). Així mateix, l'any 1917 publica el seu segon poemari, Les corones i, el 1920, les llegendes de Els camins del paradís perdut.

A causa de les seves col·laboracions, a partir de 1925, a El sol —diari madrileny, crític amb el règim de Primo de Rivera— l'autoritat eclesiàstica multa a Llorenç Riber i, d'altra banda, el 1927 és elegit per la Real Academia de la Lengua Española com a figura dels «académicos regionales» en representació de les Illes Balears. El 1930 ingresa a la Real Academia amb el discurs d'ingrés La múltiple influencia de Marian Aguiló en el Renacimiento catalán. El 1931, l'Associació per la Cultura de Mallorca edita el volum Poesies, on s'apleguen els tres poemaris de l'autor: A sol ixent, Les corones i A sol alt (1931). El 1935 apareix La minyonia d'un infant orat, l'obra de major repercussió de l'autor, on narra les seves vivències d'infantesa.

Aquest mateix any comença a escriure a la publicació Acción espanyola. Un dia abans de l'aixecament militar del General Franco, el 17 de juliol de 1936, l'escriptor torna a Mallorca per passar-hi les vacances d'estiu per bé que, com a conseqüència de la Guerra Civil, hi haurà de viure durant els tres anys següents. A l'illa, continua les seves col·laboracions al diari La Almudaina i fa classes a l'Institut Ramon Llull de Palma. Bé fos per la necessitat d'adaptació o bé per creences reals, dels seus articles aviat se'n desprèn el suport a les idees del bàndol nacional i, un cop finalitzat el conflicte, s'instal·la a Madrid, on exerceix d'acadèmic i d'inspector d'ensenyament mitjà, alhora que continua amb les aportacions periodístiques en mitjans com España, Noticiero de España, Diario de Barcelona o Destino. Malgrat aquesta nova situació, època on tradueix i publica nombroses biografies en castellà, mai deixa de banda la cultura catalana i continua amb la traducció del segon i tercer volum dels Discursos de Ciceró, que es publicaran els anys 1947 i 1950 respectivament. En aquest mateix sentit, aprofitant les visites a Mallorca, reprèn contactes a Barcelona i participa en tertúlies semiclandestines de l'illa. El 1948, l'editorial Selecta publica les Poesies completes de l'autor i el 1949 el primer volum de les Obres completes.

El 1955, com a culminació de la seva etapa com a acadèmic i de plena activitat en el món cultural del franquisme, obté la «Gran Cruz de Alfonso el Sabio», imposada pel ministre d'Educació Joaquín Ruiz Jiménez. L'acte, multitudinari, se celebra a la plaça de Campanet. Per motius de salut, el 1956, s'estableix a la seva casa del seu poble natal, on mor el mes d'octubre de 1958. Pòstumament, l'any 1962, va aparèixer el segon volum de les Obres completes, amb pròleg de Miquel Batllori.