LITERATURA

No sóc ningú i tanmateix et meno
lluny de la casa on vas servir. No has
de fer-te cap imatge, cap semblança,
d'allò que es ten damunt la terra o es mou
per entre l'aigua. No els demanis cosa
ni els serveixis, perquè jo sóc gelosa,
jo que no sóc ningú, i si puneixo
és per aquests malfets.

No abusis de mi si no vols càstig.

Recorda que hi ha llibres per guardar.
Sis llibres cremaràs, però el setè llegeix-lo.
El setè fins que comprendràs m'ha de pertànyer.

Respecta els pares si desitges viure
un temps llarg en la terra que us deveu.

No meditis la mort si no encomanes vida.

No confonguis la muller amb Sefarat —
prendries als companys del que us deveu de feina.

No allevis cosa en fals.

No et deixis seduir per la rapeja d'altri
ni pels bous establats a prop de casa teva.

Guardeu aquesta llei! Bastiu les sobrerestes!
Parlo jo amb el meu poble, jo que no sóc ningú.

(De l'obra El Nou bon sempre seguit del Desconhort a Jaume d'Urgell. Terrassa: Impremta Rimeba, 1974, p. 14)

* * *

RIMS DELS VERBS IRREGULARS

Si rectament vols conjugar
qualsevol verb irregular,
en compte ten algun dels tics
que a l'arrel nien i a l'afix.
El tema duu una flor al barret,
com, sovint, mant catalanet,
o mant, si es vol, catalanàs,
que duu en forma de cabàs.
Xaruc, triput, per tot consol
pren els afixs de cara al sol;
però en plovent un poc, no pot:
l'ase s'ofega en un viot.
On és el cap, on són els peus
d'aquest forat de marrameus?
Res tanmateix no ha d'estranyar.
Tractem del verb irregular.

(De l'obra El Nou bon sempre seguit del Desconhort a Jaume d'Urgell. Terrassa: Impremta Rimeba, 1974, p. 30)