Miquel Ponsetí i Vives (Felanitx, Mallorca, 30 de gener de 1920 - Barcelona, 18 de gener de 2009).

Fill de rellotger, i de dona acomodada —mallorquí ell, menorquina ella—, l'economia familiar passà mals tràngols, arribaren penes pecuniàries, i cercaren a Barcelona refugi a les seves adversitats. Era l'any 1924. La família (pares i tres fills) va viure dificultats i misèries.

El bon rellotger comprovà que els oficis donen pocs beneficis, i decidí que el fill gran havia d'estudiar, perquè sols els estudis podien redimir els pobres de les seves malaurances. I el fill gran estudià, i es féu metge. S'exilià acabada la guerra i avui és un dels ortopedes d'anomenada mundial. El fill petit, el nostre personatge, també estudià, patí la guerra, patí els sofriments que comportà, suportà la pau, seguí estudiant —tot mantenint la família— i es féu pintor, matemàtic, i després arquitecte.

Treballà com a professor universitari des de l'acabament de les seves carreres. En la seva darrera etapa pedagògica, fou encarregat de les Càtedres d'Ampliació de Matemàtiques i de Mecànica Racional a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1956-1962).

Guanyà les oposicions per ser arquitecte municipal (1946). Obtingué premis en concursos. Fou Cap de la Unitat del Pla de la Ciutat (1978-1980), i Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat (1982-1984). Com a Regidor de l'Ajuntament de Barcelona, presidí aleshores la Ponència de Nomenclatura dels carrers de la ciutat i la Comissió de Disseny (1980-1983).

Durant la seva vida professional realitzà més de 200 edificis de nova planta d'usos i caràcters diversos a Catalunya i Mallorca, i més de 300 obres d'ampliació, reforma o remodelació.

L'any 1986 es jubilà com a funcionari i com a arquitecte. I, un cop jubilat, decidí seguir pintant i escrivint.

Fou soci d'honor de l'AELC.


Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu de l'autor.