Aquesta obra és molt més que una novel·la. És a dir, encara que l'autor s'hagi inventat el protagonista i la macrociutat —que situa al Maresme— on es desenvolupa la trama argumental, els fets relatats són —en essència— reals, històrics, especialment aquells que fan referència a allò que hem convingut a anomenar «la corrupció administrativa».

Ja és prou sabut allò que «la realitat supera, de molt, qualsevol ficció que hom pugui imaginar», però en La difícil perfecció aquesta màxima es fa tan brutalment certa, que pot semblar que Ponsetí sigui un plagista de les primeres pàgines dels diaris —quina casualitat!— o un aprenent de bruixot: res més lluny de la veritat.

No ens sorprendrà gens que el públic lector, després d'haver capit la magnitud de la tragèdia aquí presentada, promogui un nou «tancament de caixes». No n'hi per a menys...