Irene Polo i Roig neix a Barcelona el 27 de novembre del 1908.

D'origen humil, el pare era guàrdia civil i va morir jove. En quedar òrfena de pare, es veu obligada a treballar des de molt aviat per ajudar la mare, Francisca Roig, i les seves dues germanes petites, Maria i Rosario, a tirar endavant. Aquest fet provoca que la seva formació humanística sigui autodidàctica. Treballa com a oficinista d'una petita empresa i com a cap de publicitat de la productora de cine francesa Gaumont.

L'any 1930, amb només vint anys, signa els seus primers treballs com a periodista a les revistes Mirador —on publica, el mes de juny, dos articles— i Imatges, fundada per l'editor Antoni López Llausàs i dirigida per Josep Maria Planes. Hi col·labora fins al tancament de la revista i, el mes de novembre de 1931, comença a escriure al diari La Humanitat —vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya i dirigit per Lluís Companys— i al setmanari La Rambla. També publica, en castellà, a les revistes Gran Proyector (octubre – novembre de 1930, dos articles), Films Selectos (octubre de 1930 – juliol de 1931) i a la Mundo Gráfico (desembre de 1935 – febrer de 1936), publicada a Madrid. L'any 1933 comença la seva col·laboració a L'Opinió, on treballa fins al mes d'octubre del 1934, quan el diari tanca. El 1933, Irene Polo també participa en la creació de l'Agrupació Professional de Periodistes, de la qual en serà escollida vicepresidenta i n'ocupa el càrrec fins al gener del 1935. El gener d'aquest mateix any comença a treballar al diari L'Instant, dirigit per Ignasi Agustí. Hi escriu reportatges i articles d'informació, primer, i d'opinió, posteriorment, fins al mes d'octubre, quan comença a col·laborar a Última hora, propietat de Lluís Companys i dirigit per Josep M. Massip. En aquest diari hi publica, el 6 de gener del 1936, una entrevista a Margarida Xirgu amb motiu de la mort de Valle-Inclán. Aquesta trobada amb la destacada actriu i directora, té una importància cabdal en la trajectòria vital de la periodista, ja que Xirgu, per qui l'autora manifesta una gran admiració, li proposa incorporar-se a la seva companyia teatral com a secretària general, directora artística i cap de premsa.

Irene Polo no dubta a acceptar la feina i, d'aquesta manera, el 29 de gener del 1936 s'embarca al vaixell Orinoco cap a Amèrica, on treballa de manera molt intensa en l'organització de la gira sud-americana de la companyia de Margarida Xirgu. Posteriorment s'estableix a l'Argentina, on col·labora amb el Casal de Catalunya a Buenos Aires i escriu a la revista Catalunya. Tot i el desig i la intenció de tornar a Barcelona, l'esclat de la Guerra Civil, la victòria del bàndol nacional i la consegüent dictadura franquista, impossibiliten el retorn de l'autora a la seva ciutat natal. Per contra, el 20 de maig del 1939, la mare i les seves dues germanes arriben a Buenos Aires. L'octubre del mateix any, la companyia de Margarida Xirgu es dissol. L'actriu s'estableix a Xile i Polo es queda a l'Argentina realitzant traduccions del francès i treballant en general per a les editorials Losada i Sopena. Per tal d'obtenir una estabilitat econòmica que no té, l'any 1940 comença a treballar com a directora de publicitat a l'empresa de perfums catalana Dana, propietat de Xavier Serra i que recentment havia engegat el negoci a Buenos Aires. Segons el seu propi testimoni, aquesta feina l'absorbia enormement i feia jornades de fins a dotze hores diàries.

El 1941 pateix una forta depressió nerviosa i comença un tractament per mirar de guarir-se. Tot i que les causes de la seva malaltia no són clares, sembla que l'estrès laboral, l'exili i la situació política mundial, amb l'avançament del nazisme, van contribuir en el seu estat de desànim i depressió.

El 3 d'abril del 1942, Irene Polo se suïcida, a Buenos Aires, als trenta-dos anys.