Ramon Pla i Arxé neix a Barcelona l'any 1943.

L'any 1975 es doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L'Avenç. Per aquesta tesi obté el Premi Extraordinari de Doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d'Investigació Literària de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1976.

Des de l'any 1973 exerceix com a professor del departament de filologia catalana de la mateixa Universitat. Entre els anys 1986 i 1988 és degà de la facultat de filologia i, entre el 1993 i el 1995, director general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya.

A banda de la seva activitat docent, la tasca principal que desenvolupa Ramon Pla és la de crític literari. D'aquesta manera, escriu a mitjans com Diari de Barcelona (1979), Hoja del Lunes (1981-82), Avui (1983-87 i 1996-2000) i El País (1988-95).

L'any 2000 obté el premi de crítica literària Jaume Bofill i Ferro. També exerceix com a crític d'òpera al diari l'Avui (1990-95) i és col·laborador de La Vanguardia (2000-04).

Encara en el terreny de la crítica literària, l'any 1999 publica La poètica de Joan Maragall i l'any 2001 apareix el recull d'articles Textos crítics. L'any 1993, conjuntament amb Enric Bou, té cura de l'edició de l'obra Creació i crítica en la literatura catalana.

És membre del jurat dels premis Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Josep Vallverdú, Martí Dot i Joan Crexells. És patró de la Fundació Lluís Carulla i de la Fundació Blanquerna, responsable de relacions institucionals i edicions del Liceu, vicepresident del Centre Català del PEN Club i assessor de la Universitat Oberta de Catalunya.

Entre els anys 1993 i 1996 ha estat vocal de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al Principat.