A S'alcen veus del soterrani la història de Daniel Bastida es va construint a través a través de quatre etapes que, en part, se sobreposen, com els replans d'un edifici: primer, el trobem en l'ambient familiar de la Barcelona de la postguerra: el pare a l'exili, la mare fent el possible per tirar endavant la família en uan situació econòmica desesperada, els amics empresonats, una infantesa trista i plena de dificultats. Després, entrarà en el món del treball, on passarà per tota una sèrie d'oficis: torner, xofer, repartidor, mecànic i es convertirà en obrer explotat pel petitburgués i l'empresa capitalista. Mentrestant, viurà les seves primeres experiències sentimentals i sexuals, amb una certa timidesa i un molt de curiositat. Seguidament, Daniel participarà en els conflictes socials dels anys seixanta, les pimeres manifestacions al carrer, les vagues, les organitzacions obreres en la clandestinitat, i es farà, en definitiva, socialment responsable enfront d'un món que, sense haver supertat del tot el trauma de la guerra civil, es va convertint a poc a poc en una societat burgesa establerta, en una societat alienadora de l'ésser humà. Daniel en prendrà conciència i en serà, també, la víctima.