Recuperar una de les primeres novel·les de Manuel de Pedrolo, rellegir una de les novel·les més significatives de la primera època pot ser una experiència estimulant, d'extraordinària eficàcia.
Les finestres s'obren de nit és una novel·la breu, especialment representativa d'aquella primera època, de l'etapa que la crítica ha anomenat «el Pedrolo dels anys cinquanta».
Carles Puiggalí, el protagonista de Les finestres s'obren de nit, és un filòsof que no seria difícil de qualificar d'existencialista. S'incorporà a l'exèrcit el 1936 i acudí als camps de batalla... De l'experiència de la guerra n'ha extret una manera tràgica de percebre la vida.
Però Pedrolo no solament es deixa marcar per l'existencialisme pel que fa a la temàtica que escull i a la reflexió que hi projecta sobre la condició humana, sinó també en la indagació del narrador quant a les formes de narrar. [...] A Les finestres s'obren de nit utilitza diverses formes expressives i cada capítol és escrit tot fent servir una tècnica diferent: el diàleg sense acotacions -dos homes parlen en un cafè de l'amic mort-, el diari de Feliciana, la dona que havia tengut una relació amorosa amb el protagonista, el monòleg, la narració descriptiva i dialogada, l'article periodístic, el text descriptiu sense puntuar, l'assaig filosòfic en forma d'article... Es tracta d'una gran varietat de recursos -com finestres que s'obren amb la mort- al servei de la fabulació.
Pedrolo agavella els diversos discursos amb què es troba el lector, quotidianament. Els calca i ordeix trames de gran complexitat, històries que inquieten i sorprenen.
(Del pròleg de G. Janer)

Novel·la escrita l'any 1955.

* * *

Altres publicacions: