"Francesc Parcerisas ha aconseguit amb L'edat d'or una de les seves experiències poètiques més singulars. Una experiència que té en la contemplació del record elegíac que fonamenta el pas del temps el substracte de poetització bàsic. (...) Al poeta, arribat a l'esfera de la maduresa, assaonada la seva vida d'un esforçat gresol d'experiències, sols li resta perpetuar la imatge del seu present al besllum dels ecos memorials del passat. Darrera reposen els anys efervescents del desig, l'ideal d'una joventut que el temps irredimible ha anat domant amb regularitat implacable.

(Jaume Pont. Avui, 17 de juny de 1983)

"L'edat d'or es publica el 83 i hi ha poemes que són de l'any 77-78. Hi ha una certa sedimentació i, per tant, hi ha un to. Hi ha coses que ningú no ha dit i que jo penso que són importants. Per exemple, L'edat d'or és un llibre que fa servir sempre la tercera persona, la qual cosa no passa en els altres llibres, on generalment el que parla és un jo. Com a escriptor sé que la troballa d'aquesta tercera persona va ser un element que em va permetre una distància respecte a allò que jo volia explicar o a allò que volia fer. Ara comprenc que aquest distanciament és una cosa que potser pot atraure el lector, és com una mena d'escenari."

(Francesc Parcerisas. "Entrevista signada per Xulio Ricardo Trigo", Diari de Barcelona, 13 de març de 1992)