Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885-1965). Poeta, novel·lista i autor dramàtic. La seva figura ha quedat lligada a revistes com L'enderroch (1902) o Catalanitat (1910-1911), de la qual va ser fundador, i també al diari El Poble Català.

Com a narrador destaca la seva novel·la Camí de llum. Narracions d'un crepuscle (1909) i els seus contes per adults i per a infants. Els crítics han inclòs la seva obra en prosa dins del simbolisme decadentista.

Pel que fa a la seva poesia, s'han de ressenyar els reculls Roses (1905) i Poemes de tarda (1922) amb una clara tendència al classicisme. Durant els últims temps han vist la llum dos llibres pòstums: Girona i jo (1972), una memòria personal que és al mateix temps la memòria de la seva ciutat, i Narracions extraordinàries (1983), on es recullen els seus contes per a infants publicats sobretot a la revista gironina Ploma i Llapis.

També escriu diverses obres teatrals, entre elles, Senyoreta Enigma (1921) i Les petites tragèdies (1923). Fou cofundador dels Jocs Florals de Girona (1903).


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu de l'AELC.