En realitat, l'única cosa important que heu de saber de mi és que llegeixo. Llegeixo sempre, tot el que trobo, compulsivament. Els cartells si vaig pel carrer, les etiquetes del xampú si soc a la dutxa, el diari de la senyora que tinc al costat si vaig amb metro. I llibres, és clar. Molts llibres.

Però potser no en teniu prou. Potser voleu saber altres coses. És estrany mirar enrere per parlar de la vida quan no has arribat als 40 i et fa l'efecte que tot el que has fet de remarcable és ser feliç alguna estona.

Vaig néixer a Mataró el 1977. En aquells anys de democràcia incipient, en un barri d'immigrants allunyat del centre i del mar que llepa la llarga platja de la ciutat, l'escola va tenir un pes tan enorme que de vegades em demano què hauria passat, on hauria acabat, si la mare hagués tingut mandra i en comptes de dur-me a l'escola pública nova que teníem a deu minuts de casa m'hagués dut a la que hi havia just al davant, també pública però que encara arrossegava el pes de l'educació franquista.

A l'escola hi havia una biblioteca que en aquells anys em semblava enorme i que recordo haver decidit esgotar abans d'arribar a vuitè. No me'n vaig sortir.

I, tot i saber des del principi que no podria llegir mai tots els llibres escrits en català, la passió per les paraules em va portar a voler aprendre'n en totes les llengües que se m'acostaven. El castellà de casa, el català de l'escola, l'alemany d'una dona admirada, l'anglès de les cançons, el francès dels cosins, l'italià dels amics. Encara ara somio tenir temps per submergir-me en el japonès i demano cerveses en croat quan vaig a Zadar.

Quan t'obsessionen els llibres i les llengües, sembla que és inevitable acabar traduint. I així vaig prendre la decisió professional més feliç de la meva vida: estudiar traducció i interpretació. He subtitulat centenes de pel·lícules i he traduït dotzenes de llibres. La majoria són llibres que llegiran els nens que comencen a aprendre'n, i precisament per això miro de posar-hi cadència, música, ritme.

A més de fer fotografies, veure com creixen els meus fills i fer classes de llengua, de literatura, de traducció i d'escriptura creativa, escric novel·les, assajos, obres de teatre, poemes, contes, blogs, mails, cartes d'amor, llistes de la compra, pintades a les parets...

No he perdut encara el costum de llegir d'amagat i crec que les paraules poden canviar el món.

(Text de Bel Olid.)