El nomenament de Mayol com a Filla Il·lustre de Sóller, el 23 d'agost de 1992, suposà una primera i rellevant passa per al reconeixement d'una figura singular i única de la nostra història. Encara manca molt per fer rescabalar el deute col·lectiu envers Maria Mayol i tota la generació que patí els estralls de la Guerra Civil, la repressió i el règim despòtic que seguiren. Un dels més importants —però no l'únic— era la publicació d'una mostra tan extensa com fos possible de l'obra de la fundadora del Foment de la Cultura de la Dona. 

(Joan Castanyer. «Pròleg», a Assaigs poètics, Institut d'Estudis Baleàrics i Lleonard Muntaner, 2008.)

***

Els inicis de l'obra literària de Mayol cal considerar-los conjuntament amb el seu entorn a l'illa natal. La plena integració en els nuclis culturals més actius del moment comporten també l'acceptació de l'escriptora novella, com demostra que Joan Pons i Marquès la convidés a participar, des de la primera convocatòria, en la trobada anual de poetes dels Paísos Catalans que pretenia ser l'Almanac de les Lletres de Mallorca. L'acostament i la progressiva integració de Mayol en el grup de poetes de l'Escola Mallorquina es pot resseguir molt bé per mitjà de la seva correspondència amb Maria Antònia Salvà, a la qual trià com a mentora literària, amb totes les significacions i conseqüències d'aquesta tria. [...] Maria Antònia Salvà era considerada, ja aleshores, com el referent indiscutible per a les poetes catalanes, per això poetes joves de Mallorca —Maria Verger i Maria Mayol com a més significatives— acudiren també a la degana de les lletres catalanes a recerca de mestratge literari.

(Isabel Graña. Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008, p. 27-28.)

***

En l'obra poètica de Mayol, però, no hi trobarem l'intent d'innovació estètica que, com ha notat Pere Rosselló, s'insinua en la producció de Verger. Mayol no s'allunya dels cànons estètics que hom ha ubicat sota la rúbrica "escola mallorquina", així com els descrivia Josep Maria Llompart quan afirmava que: «El sentiment de la natura, connectat a un sentiment elegíac, és l'eix fonamental d'aquesta poesia, que es concreta principalment en una lectura més o menys simbolista del paisatge». La contemplació del paisatge i, més en concret, dels entorns de la vall de Sóller esdevé correlat dels sentiments o fins d'una creació poètica a la recerca [...]. 

[...] El tema prioritari de la poesia de Mayol és la projecció simbòlica dels elements de la natura, una projecció que pren un tractament convencional a poemes com «L'oronella» (1918), on l'ocell esdevé correlat del pas del temps, com ocorreria en el poema «L'oroneta» (1924) de Joan Pons i Marquès, i també en un poema posterior de Mayol, «La tórtera» (1921). Sovint l'element de la natura triat són, però, les flors, com ocorre també en la producció lírica de Salvà o de Verger.

(Mercè Picornell. «Els delers de Maria Mayol», estudi introductori a Delers i altres poemes, Consell de Mallorca, 2008.)

***

Quant al gruix de la seva obra literària se sumen a la poesia original fins ara coneguda unes quantes traduccions publicades a la premsa local, majoritàriament d'origen francès, com les memòries d'Alfons Daudet publicades al Folletí del Sóller el 1923, i alguns poemes de Marceline Desbordes-Valmor i John Prindle Scott. Sens dubte, l'obra presumiblement més interessant, en el cas d'haver-se conservat, hauria estat una peça teatral que duia per títol Margalideta de Sortdeviu, que malgrat que no es publicà sí que arribà a estrenar-se. L'esdeveniment fou enmig de les festes patronals de la ciutat, al Teatre Victòria de Sóller els dies 23 i 24 d'agost, i a benefici d'un nou local que havia de construir-se per al Foment de Cultura de la Dona. L'obra recreava un període històric en què la ciutat de Sóller vivia pendent de les incursions àrabs, recorda una família de la localitat i sembla que l'argument arrencava de documents reals que Mayol havia consultat per fer la recreació dramàtica. 

Cal, però, considerar l'obra periodística de Mayol com la seva aportació més valuosa. Els seus escrits dibuixen un mapa de gran espectre, des d'un article d'assaig històric mirant d'esbrinar el possible origen mallorquí, i concretament solleric, fins a una ressenya literària del darrer poemari de Maria Verger, Tendal d'estrelles. Articles d'opinió sobre qüestions d'ordre ciutadà (construcció i urbanització de carrers), i els articles polítics, publicats sobretot al setmanari Sóller, que destaquen especialment perquè deixen traslluir el pensament de l'autora, la seva ideologia compromesa amb l'esquerra, una fèrria defensa de la República i de la tasca governativa d'Azaña, i la seva preocupació per la situació de la dona en la societat.

[...] La creació del Foment de Cultura de la Dona de Sóller és una de les fites més importants de l'activitat sociocultural de Maria Mayol. L'entitat tingué com a objectiu primordial fomentar la cultura entre les dones, amb especial dedicació en fomentar la lectura mitjançant la creació d'una biblioteca. 

(Isabel Graña. Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona, Edicions Documenta Balear, 2008, p. 33-37.)

***

L’activitat i el protagonisme polític de Mayol en l’època republicana l’allunyaren progressivament del Foment de Cultura de la Dona, de l’activitat literària i de Mallorca, a partir de 1934. Fins en aquell moment havia fet una trajectòria més o menys ascendent, arribà àdhuc a escriure una peça teatral, Margalideta de Sortdeviu, estrenada el 1931, i de la qual només es conserven fragments. Es pot considerar, també, un intent de publicar un primer poemari el 1933, quan la poesia que inclou en l’Almanac de les Lletres de 1934, Del camí, és presentada amb una nota que indica: «Del llibre a punt de sortir, Pel camí de les roses i de la llum». Però, a diferència de la gran majoria d’escriptors que emmudeixen després del conflicte, ella fa una opció difícil, clara i conscient, perquè Mayol es decideix per l’acció directa com a dona i com a professional de l’ensenyament, i ho fa des d’una posició altament incòmoda per a la majoria conservadora. A hores d’ara, resulta més que evident que la tasca social i política que desenvolupà fou un obstacle per a una possible obra literària, fet que cal esmentar al marge de consideracions qualitatives sobre aquesta obra.

(Isabel Graña. «Maria Mayol
 i el Foment de Cultura de la Dona», Els Marges núm. 79, primavera 2006, p. 77-86.)