Autors i Autores

Maria Mayol i Colom
1883-1959

Maria Mayol a l'edat adulta.
Reglament intern de la Biblioteca Popular del Foment de Cultura de la Dona (1926).

Biografia

Maria Mayol i Colom neix a Sóller el 15 d'octubre de 1883. D'infant, la família s'estableix a Bordeus per motius professionals del pare. A França rep una formació progressista emmarcada en el catolicisme social que una dona difícilment hauria tingut a la Mallorca de l'època. Estudia a la Universitat de Bordeus i assoleix el grau de suficiència en gramàtica i literatura francesa i geografia i història de França. Segurament per l'impacte de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la família torna a Sóller, on Mayol continua la formació acadèmica i obté el títol de pèrit mercantil a l'Escola de Comerç de Balears.

Als anys vint, comença a col·laborar literàriament al setmanari Sóller, sobretot amb poemes propis o traduccions d'autors francesos. Gràcies a aquestes publicacions, té els primers contactes amb diversos escriptors mallorquins del moment, com el poeta Llorenç Riber. Més tard, publica escrits en prosa i d'altres en llengua castellana, que signa sota el pseudònim de Rosa de Montdaura.

La producció lírica de Mayol es concentra sobretot en una primera etapa fins al 1927, moment en què escriu i publica la major part d'unes poesies inscrites en la línia de l'Escola Mallorquina, grup amb què es relaciona a través d'autores com Maria Antonia Salvà. A banda de publicar-les al setmanari Sóller, a partir del 1921 comença a col·laborar a L'Almanac de les Lletres, del 1924 a Majòrica i del 1928 a la publicació editada per l'Associació per la Cultura de Mallorca La Nostra Terra.

Durant la dècada dels anys vint, Mayol consolida i intensifica la seva activitat cultural mallorquina més enllà de la literatura. A banda de les trobades que tindrà a casa amb altres poetes del moment com Maria Verger, Mercè Massot, la mateixa Maria Antònia Salvà o les germanes Penya, el 1921 participa en la formació d'una secció local de la Joventut Mallorquinista que el 1923 acaba esdevenint la delegació sollerica de l'Associació per la Cultura de Mallorca (ACM), una de les delegacions més actives de l'Associació.

Encoratjada per Maria Verger (poeta alcudienca, bibliotecària i arxivera de l'Arxiu Municipal de Terrassa amb qui cultiva una gran i llarga amistat), així com per la feina feta a una primera secció femenina de l'ACM, Mayol impulsa el 1926 la creació del Foment de Cultura de la Dona de Sóller, inspirada en l'Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona. En un moment en què l'ambient conservador de Sóller oferia una educació femenina centrada quasi exclusivament en la religió i la preparació matrimonial, l'objectiu del Foment de Cultura de la Dona és el de promoure l'educació femenina sobretot a partir de la lectura. Les tasques i els objectius del Foment acaben esdevenint una secció d'articles a la revista Sóller, textos en què Mayol explica el funcionament de la institució com a biblioteca professionalitzada per a dones. A banda de la producció lírica, els estudis literaris i l'organització cultural, Mayol també treballa al col·legi Vall de Sóller, on imparteix classes des de 1924.

Després d'aquests anys vint de gran efervescència cultural i laboral, sobretot després de la mort de la seva mare i la proclamació de la Segona República el 1931, Mayol s'implica cada cop més en la vida política. Intervé en l'assemblea d'ajuntaments i entitats que aprova l'Avantprojecte d'estatut per a Mallorca i Eivissa. D'ideologia catòlica progressista cada cop més d'esquerres, milita a Acció Republicana de Mallorca i, posteriorment, a l'Esquerra Republicana Balear, una coalició republicana-socialista per a la qual es presenta com a candidata a diputada a les eleccions de novembre de 1933. És l'única dona que es presenta a les Illes Balears. El mateix any, forma part del Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, mentre que el 1936 signa el manifest per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears Resposta als catalans. Mentrestant, és nomenada professora municipal de llengua francesa i imparteix classes a l'institut de Felanitx fins que, després d'una ferotge campanya de desprestigi vinculada al seu paper actiu a les eleccions de 1933, el 1935 demana i guanya el trasllat d'una plaça de docent a Vilanova i la Geltrú.

El de la dècada dels trenta és un període de poca activitat literària en què les seves col·laboracions periodístiques són de caràcter sobretot polític; així i tot, el 1931 arriba a estrenar l'obra de teatre Margalideta de Sortdeviu al Teatre Victòria de Sóller (en un acte a benefici d'un nou local que havia de construir-se per al Foment de Cultura de la Dona) i continua publicant algun poema a Sóller, a L'Almanac de les Lletres i, des de 1934, a Felanitx.

L'aixecament militar de juliol de 1936 la sorprèn a la zona republicana, a Madrid. Després de la guerra, s'exilia a França (primer a Clermont-Ferrand i París i després a Bordeus) fins passada la Segona Guerra Mundial, moment en què torna a Mallorca. Mayol es retira de la vida pública, tot i que en l'última etapa de la seva vida intenta recollir la seva obra dispersa amb el propòsit d'editar-la. La seva trajectòria biogràfica ha estat estudiada, entre d'altres, per investigadors com Joan Castanyer, Isabel Graña o Mercè Picornell.

Maria Mayol mor a Cala Major el 3 de desembre de 1959. El 1992 és nomenada filla il·lustre de Sóller.