Roser Matheu (Barcelona, 1892 – 1985). Poeta i prosista. És autora d'una obra literària àmplia, però desconeguda, que s'inicia en la infantesa i no acaba fins als anys vuitanta. L'escriptura l'acompanya tota la vida, com una activitat continuada, independentment del fet que les seves obres es publiquin o que restin inèdites per causes diverses. En certs moments l'enfrontà amb el seu pare, l'escriptor i editor Francesc Matheu, contrari a les Normes fabrianes, però que per altra banda acollí l'edició de Feminal, revista dirigida per Carme Karr.

Escriu poesia i obres en prosa sobre temes diversos. Els poemes reprenen formes clàssiques i tracten motius religiosos, familiars o experiències personals. L'any 1932 guanya la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, fet que mogué un gran rebombori en saber-se la seva identitat.

L'obra en prosa està dedicada principalment a l'anàlisi literària i a la biografia. Matheu destaca per l'interès a recuperar l'escriptura de dones; concretament, indaga sobre les personalitats de Dolors Monserdà, Montserrat Garriga, Francesca Bonnemaison i Palmira Jaquetti en el llibre Quatre dones catalanes, en què combina la biografia, l'anàlisi i les memòries. També destaca l'antologia Les cinc branques: poesia femenina catalana que, escrita en col·laboració, és la primera antologia històrica de poesia escrita per dones en català i que cobreix des de l'edat mitjana fins a l'any 1975.


Pàgina elaborada per Daniel Pitarch per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu Serra d'Or.